Vall de Cofrents
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València  | ||||
| Capital | Aiora | ||||
| Conté la subdivisió | Aiora Cofrents Cortes de Pallars Teresa de Cofrents Xalans Xarafull Zarra | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.582 (2022) (8,4 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | castellà (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.141,2 km² | ||||
| Limita amb | |||||
La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora. També ha estat coneguda com la Vall de Cofrents o la Serrania d'Aiora.
Limita pel nord amb la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol, a l'est amb la Canal de Navarrés i al sud-oest amb Castella.
Municipis
Les dades bàsiques dels «7 municipis», amb les xifres de població del padró municipal d'habitants 2023,[1] són:
| Municipi | Habitants (2023) | Sup. (km²) | Dens. (2023) (hab./km²) |
|---|---|---|---|
| Aiora | 5.223 | 446,6 | 11,7 |
| Cofrents | 1.130 | 103,2 | 10,9 |
| Xalans | 810 | 94,8 | 8,5 |
| Xarafull | 765 | 103,1 | 7,4 |
| Cortes de Pallars | 753 | 233,0 | 3,2 |
| Teresa de Cofrents | 611 | 110,8 | 5,5 |
| Zarra | 364 | 49,7 | 7,3 |
| Vall de Cofrents | 9.656 | 1.141,2 | 8,5 |
Comarca històrica
La Vall de Cofrents és una comarca històrica que ja apareixia com a Serrania d'Aiora al mapa de comarques d'Emili Beüt «Comarques naturals del Regne de València» publicat l'any 1934.
Història
Amb l'expansió conqueridora dels regnes cristians medievals, la lluita per la possessió de la Vall va enfrontar amb freqüència la corona de Castella i Aragó, de manera que aquestes terres canviaren sovint d'amo retornant ocasionalment als seus senyors musulmans. Aquestes disputes frontereres es resolgueren amb la definitiva reconquesta pel rei Jaume I el Conqueridor, que després va cedir la vall a la Corona de Castella en virtut del Tractat d'Almizra (1244), atorgant-se al senyor de Villena, l'infant Manuel de Castella. El 1281, amb la signatura del Tractat d'Ágreda entre el rei castellà Alfons X el Savi i Pere III el Gran, va passar a domini de la Corona d'Aragó. A canvi, Pere el Gran reconeixia Sanç, fill d'Alfons X el Savi, com a hereu.[2] No obstant això, la definitiva integració de la vall en el Regne de València no es va produir fins a la signatura del Tractat d'Elx el 1305, durant el regnat de Jaume el Just. La zona va passar a formar part de la Governació de València, a diferència de la resta de zones conquerides originalment per Castella, que van integrar-se en la Governació d'Oriola.[3]
Vegeu també
Referències
- ↑ «1996-2023: Cifres Oficials de Població dels Municipis Espanyols». [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281) Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
- ↑ «La Vall d’Aiora i de Cofrents (i un diàleg sobre el País) | País Valencià, Segle XXI». [Consulta: 23 juny 2022].
Bibliografia
- «Vall de Cofrents». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- El Valle de Ayora-Cofrentes: estudis comarcals de la província de València (en castellà). PUV, 2018. ISBN 9788491331773. [Enllaç no actiu]
- Sanz Díaz, Benito. El Valle de Ayora (en castellà). Institució Alfons el Magnànim, 1982. ISBN 8400051114.
l'Alacantí · l'Alcalatén · l'Alcoià · l'Alt Maestrat · l'Alt Millars · l'Alt Palància · l'Alt Vinalopó · el Baix Maestrat · el Baix Segura · el Baix Vinalopó · el Camp de Morvedre · el Camp de Túria · la Canal de Navarrés · el Comtat · la Costera · la Foia de Bunyol · l'Horta Nord · l'Horta Sud · la Marina Alta · la Marina Baixa · la Plana Alta · la Plana Baixa · la Plana d'Utiel · els Ports · el Racó d'Ademús · la Ribera Alta · la Ribera Baixa · la Safor · els Serrans · València · la Vall d'Albaida · la Vall de Cofrents · el Vinalopó Mitjà |  | |
