Teorema de Heine-Cantor

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

En matemàtiques, el teorema de Heine-Cantor, anomenat així per deure's a Eduard Heine i Georg Cantor, estableix que, si f : M N {\displaystyle f:M\rightarrow N} és una funció contínua entre dos espais mètrics i M {\displaystyle M} és compacte, llavors f {\displaystyle f} és uniformement contínua.

Demostració

La continuïtat uniforme d'una funció s'expressa com:

ε > 0 ,   δ > 0   x , y M   | ( d M ( x , y ) < δ d N ( f ( x ) , f ( y ) ) < ε ) , {\displaystyle \forall \varepsilon >0,\ \exists \delta >0\ \forall x,y\in M\ |\left(d_{M}(x,y)<\delta \Rightarrow d_{N}(f(x),f(y))<\varepsilon \right),}

on d M {\displaystyle d_{M}} i d N {\displaystyle d_{N}} són les funcions distància als espais mètrics M {\displaystyle M} i N {\displaystyle N} , respectivament. Si ara assumim que f {\displaystyle f} és contínua a l'espai mètric compacte M {\displaystyle M} però no uniformement contínua, la negació de la continuïtat uniforme de f {\displaystyle f} s'escriu com:

ε 0 > 0   δ > 0   x , y M   |   ( d M ( x , y ) < δ d N ( f ( x ) , f ( y ) ) ε 0 ) . {\displaystyle \exists \varepsilon _{0}>0\ \forall \delta >0\ \exists x,y\in M\ |\ {\big (}d_{M}(x,y)<\delta \wedge d_{N}(f(x),f(y))\geq \varepsilon _{0}{\big )}.}

Triant ε 0 {\displaystyle \varepsilon _{0}} , per a tot δ {\displaystyle \delta } positiu tenim dos punts x {\displaystyle x} i y {\displaystyle y} de M {\displaystyle M} amb les propietats a dalt descrites.

Si triem δ = 1 n {\displaystyle \delta ={\frac {1}{n}}} per a n = 1 , 2 , 3 , . . . {\displaystyle n=1,2,3,...} obtenim dues successions { x n } {\displaystyle \{x_{n}\}} i { y n } {\displaystyle \{y_{n}\}} tals que compleixen

d M ( x n , y n ) < 1 n d N ( f ( x n ) , f ( y n ) ) ε 0 . {\displaystyle d_{M}(x_{n},y_{n})<{\frac {1}{n}}\wedge d_{N}(f(x_{n}),f(y_{n}))\geq \varepsilon _{0}.}

Com que M {\displaystyle M} és compacte, el teorema de Bozen-Weierstrass demostra l'existència de dues subsucesiones convergents ( x n k x 0 {\displaystyle x_{n_{k}}\rightarrow x_{0}} i y n k y 0 {\displaystyle y_{n_{k}}\rightarrow y_{0}} ). Aleshores

d M ( x n k , y n k ) < 1 n k d N ( f ( x n k ) , f ( y n k ) ) ε 0 . {\displaystyle d_{M}(x_{n_{k}},y_{n_{k}})<{\frac {1}{n_{k}}}\wedge d_{N}(f(x_{n_{k}}),f(y_{n_{k}}))\geq \varepsilon _{0}.}

Definim ara la successió

{ | x n k y n k | } = { d M ( x n k , y n k ) } { 1 n k } 0 {\displaystyle \{|x_{n_{k}}-y_{n_{k}}|\}=\{d_{M}(x_{n_{k}},y_{n_{k}})\}\leq {\bigg \{}{\frac {1}{n_{k}}}{\bigg \}}\rightarrow 0}

Com que la successió { | x n k y n k | } {\displaystyle \{|x_{n_{k}}-y_{n_{k}}|\}} no té termes negatius no pot convergir cap a un nombre negatiu, però per altra banda { | x n k y n k | } l 0 l = 0 {\displaystyle \{|x_{n_{k}}-y_{n_{k}}|\}\rightarrow l\leq 0\Longrightarrow l=0} Per tant

{ x n k y n k } 0 { x n k y n k } x 0 y 0 = 0 x 0 = y 0 {\displaystyle \{x_{n_{k}}-y_{n_{k}}\}\rightarrow 0\Longrightarrow \{x_{n_{k}}-y_{n_{k}}\}\rightarrow x_{0}-y_{0}=0\Longrightarrow x_{0}=y_{0}}

Com que f {\displaystyle f} és contínua a x 0 {\displaystyle x_{0}} , tenim que { f ( x n k ) } f ( x 0 ) {\displaystyle \{f(x_{n_{k}})\}\rightarrow f(x_{0})} i { f ( y n k ) } f ( x 0 ) {\displaystyle \{f(y_{n_{k}})\}\rightarrow f(x_{0})} , és a dir, { f ( x n k ) f ( y n k ) } 0 {\displaystyle \{f(x_{n_{k}})-f(y_{n_{k}})\}\rightarrow 0} . Però això no pot ser, ja que d N ( f ( x n k ) , f ( y n k ) ) ε 0 {\displaystyle d_{N}(f(x_{n_{k}}),f(y_{n_{k}}))\geq \varepsilon _{0}} .

La contradicció prova que la nostra suposició que f {\displaystyle f} no és uniformement contínua és absurda: llavors f {\displaystyle f} ha de ser uniformement contínua com afirma el teorema.

Enllaços externs

  • Heine–Cantor theorem a PlanetMath
  • Proof of Heine–Cantor theorem a PlanetMath