Taràntula gegant

Infotaula d'ésser viuTaràntula gegant
Theraphosa blondi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaTheraphosidae
GènereTheraphosa
EspècieTheraphosa blondi Modifica el valor a Wikidata
Latreille, 1804

La taràntula gegant, taràntula Goliat o taràntula ocellera (Theraphosa blondi) és una espècie d'aranya migalomorfa de la família Theraphosidae.[1]

Descripció

Es considera l'aranya més gran,[2] ja que pot arribar als 28 o 30 cm entre els extrems de les seves potes esteses i pesar més de 100 grams, sent el pes màxim registrat de 155 grams corresponents a una femella en captivitat.[3] Com altres membres de la seva família i de famílies properes, tenen el cos pelut, i aquests pèls, que són irritants, actuen com a defensa.

Distribució i hàbitat

Es distribueixen per les selves equatorials del nord d'Amèrica del Sud, trobant-se en Brasil, Guyana i Veneçuela,[1] on excaven túnels en llocs pantanosos.

Comportament

Les femelles triguen uns tres anys a madurar i poden viure fins a catorze. Són agressives i emeten un soroll sibilant (estridulació) quan s'aproxima un enemic potencial.

Quan se sent atacada, es frega el cos amb les potes del darrere i dispara uns pelets diminuts amb punxes cap a l'enemic. Aquests pèls són irritants per a la pell i les membranes mucoses.[4]

Construeix caus o reutilitza els abandonats per rosegadors.[5] El seu territori de caça es limita a uns pocs metres al voltant del seu cau.[5]

La seva alimentació es compon principalment d'invertebrats i ocasionalment de rosegadors, serps i llangardaixos.[3]

És d'hàbits solitaris i només es relaciona durant l'aparellament.[5] Aquestes taràntules ponen uns 50 ous en un capoll a l'interior del cau, els quals es desclouen després de sis setmanes.[5]

El seu verí no és ni de bon tros mortal, com es creu popularment, els seus quelícers produeixen una profunda ferida i el dolor pot durar unes 48 hores com a molt, així com nàusees i sudoració.[5] Una altra forma de defensa consisteix a llançar uns pèls urticants (irritants) que tenen en el seu abdomen, que a l'home no li causen major problema, excepte si es produeix contacte amb els ulls o la boca.[5]

Relació amb l'home

Alguns pobles caçadors, com els yanomami, les utilitzen com a aliment, igual que d'altres grans aranyes migalomorfes.

Referències

  1. 1,0 1,1 Bisby F., Roskov Y., Culham A., Orrell T., Nicolson D., Paglinawan L., Bailly N., Appeltans W., Kirk P., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D. «Theraphosa blondi». Species 2000 & ITIS Catalogue of Life, 2012 Annual Checklist, 2012. Arxivat de l'original el 2021-04-20. [Consulta: 3 juny 2012].
  2. Gordh, G. y Headrick, D.. A Dictionary of Entomology (en anglès). CABI, 2011, p. 1526. ISBN 9781845935429. 
  3. 3,0 3,1 Carwardine, M.. Animal Records (en anglès). Nueva York, EUA: Sterling Publishing Company, 2008, p. 256. ISBN 9781402756238. 
  4. Lewis, Tanya. «Goliath Birdeater: Images of a Colossal Spider», 18-10-2016.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 P. D. Hillyard. The Private Life of Spiders (en anglès). Londres, GB: New Holland Publishers, 2007, p. 160. ISBN 978 1 84537 690 1. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Caring for your Goliath Bird Eating Tarantula a Wayback Machine (archived 31 October 2013[Date mismatch])
  • Vegeu aquesta plantilla
Famílies d'aranyes
Subordre Mesothelae
Subordre Opistothelae
Agelenidae  · Amaurobiidae  · Ammoxenidae  · Anapidae  · Anyphaenidae  · Araneidae  · Archaeidae  · Arkyidae  · Austrochilidae  · Caponiidae  · Cheiracanthiidae  · Cithaeronidae  · Clubionidae  · Corinnidae  · Ctenidae  · Cyatholipidae  · Cybaeidae  · Cycloctenidae  · Deinopidae  · Desidae  · Dictynidae  · Diguetidae  · Drymusidae  · Dysderidae  · Eresidae  · Filistatidae  · Gallieniellidae  · Gnaphosidae  · Gradungulidae  · Hahniidae  · Hersiliidae  · Homalonychidae  · Huttoniidae  · Hypochilidae  · Lamponidae  · Leptonetidae  · Linyphiidae  · Liocranidae  · Lycosidae  · Malkaridae  · Mecysmaucheniidae  · Megadictynidae  · Mimetidae  · Miturgidae  · Mysmenidae  · Nesticidae  · Nicodamidae  · Ochyroceratidae  · Oecobiidae  · Oonopidae  · Orsolobidae  · Oxyopidae  · Pacullidae  · Palpimanidae  · Penestomidae  · Periegopidae  · Philodromidae  · Pholcidae  · Phrurolithidae  · Physoglenidae  · Phyxelididae  · Pimoidae  · Pisauridae  · Plectreuridae  · Prodidomidae  · Psechridae  · Salticidae  · Scytodidae  · Segestriidae  · Selenopidae  · Senoculidae  · Sicariidae  · Sparassidae  · Stenochilidae  · Stiphidiidae  · Symphytognathidae  · Synaphridae  · Synotaxidae  · Telemidae  · Tetrablemmidae  · Tetragnathidae  · Theridiidae  · Theridiosomatidae  · Thomisidae  · Titanoecidae  · Toxopidae  · Trachelidae  · Trechaleidae  · Trochanteriidae  · Trogloraptoridae  · Udubidae  · Uloboridae  · Viridasiidae  · Xenoctenidae  · Zodariidae  · Zoropsidae

____________________________________________________

Regne: Animalia  · Phylum: Arthropoda  · Subphylum: Chelicerata  · Classe: Arachnida
Classificació de les aranyes
En negreta, famílies amb més de 1000 espècies
Bases de dades taxonòmiques
ADW COL EOL GBIF IN ITIS NCBI OTL Ubio WSC