Pulque

Infotaula begudaPulque
Tipusbeguda alcohòlica Modifica el valor a Wikidata
OrigenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Pulque

El pulque, o octli, és una beguda alcohòlica producte de la fermentació, de color lletós i un poc viscosa. Igual que el mescal s'obté de la planta anomenada maguei (Agave americana). El pulque data de temps precolombins i és una beguda tradicional a Mèxic.[1]

El nom de «pulque» deriva de l'idioma nàhuatl però originalment s'anomenava, també en nàhuatl, «iztac octli» (vi blanc), i el terme «pulque» es va estendre després de l'arribada dels conqueridors castellans per confusió amb «octli poliuhqui» que significa «vi espatllat».[2] En temps precolombins el pulque era una beguda de caràcter sagrat de consum reservat pràcticament als sacerdots i les classes altes dels asteques. Va ser després una beguda molt popular a Mèxic (es servia a les «pulquerías») però a partir de la dècada de 1930 el seu consum entrà en decadència especialment en zones urbanes.

Elaboració

El magüei es cultiva a Mèxic des de com a mínim el segle iii. És una planta amb nombrosos usos.[3] Quan la planta madura (triga 12 anys) acumula sucres. Es talla la tija floral i es recull la saba dues vegades al dia durant uns sis mesos fins que la planta mor. La saba es recull en recipients on es deixa fermentar i s'hi afegeixen les llavors de la planta per activar la fermentació gràcies als bacteris (no pas llevats de fongs) Zymomonas mobilis (sinònim. Thermobacterium mobile). El procés de fermentació és continu i el pulque ha de ser consumit abans que s'espatlli. El pulque no es pot emmagatzemar durant llargs períodes. Només recentment s'ha aconseguit de conservar-lo i poder enllaunar-lo però amb canvis importants en sabor. El grau alcohòlic del pulque tradicional és similar al de les cerveses, entre 6 i 8%.[4]

Referències

  1. Del Maguey, Single Village Mezcal. «What if Pulque?». Arxivat de l'original el 4 de juny 2009. [Consulta: 11 setembre 2009].
  2. «El pulque, bebida de los dioses» (en castellà). Restaurantes de Mexico, 13-09-2009. Arxivat de l'original el 2009-03-13. [Consulta: 13 setembre 2009].
  3. Oliver Vega, Beatriz. «El uso de maguey» (en castellà). Mexico City: Mexico Desconocido, abril-May 1995. Arxivat de l'original el 17 d’abril 2009. [Consulta: 13 setembre 2009].
  4. de Le Mezcal Mythique ISBN 2905779004
  • Vegeu aquesta plantilla
Alcohol
Producció
Destil·lació • Vinificació
Begudes fermentades
CervesaViVi escumósVi generósSidraVins d'arròsBasiHuangjiuKumisHidromel • Pulque • SahtiGouqi jiu
Begudes destil·lades
Ametlla: Amaretto | Anís: AbsentaÀracCassallaOuzoRakı • Pastís • Sambuca | Atzavara: Tequila • Mescal | Arròs: Baijiu d'arròsSojuAwamori | Blat: HorilkaVodka | Canya de sucre/ Melasses: RomCachaçaAiguardentFalernum • Guaro • Seco Herrerano | Cereals diversos: HorilkaShōchūVodkaWhiskyWhisky canadenc | Coco: Arrack | Fruits: Ginebra • KirschLimoncelloPalinkaRakiaSchnapps | Mel: BärenjägerKrupnik | Ordi: Whisky escocèsWhisky irlandèsWhisky japonès | Oruxos: GrappaOruxoZivaniaTsikoudiaTsípuroRakia | Ou: Advocaat | Panís: Bourbon whiskyWhiskey de panísTennessee whiskey | Patata: AquavitBrennivínSchnappsVodka | Plantes diverses: Bíter | Poma: Applejack • Calvados | Pruna: SlivovitzȚuică | Sorgo: Baijiu (Kaoliang) | Sègol: HorilkaVodkaWhiskey de sègol | Vi: Armanyac • BrandiBrandi de XerèsConyac • Pisco • Rakia
Begudes macerades
Aranyons i matafaluga Patxaran | Flors: Licor de roses • Licor de violeta | Herbes: Ratafia • Frígola • Herbero de la Serra de Mariola • Herbes • Herbes de MallorcaHerbes EivissenquesJägermeisterPimentVermut | Plantes diverses: BíterPalo
Combinats alcohòlics
Aperitius alcohòlics
Bases d'informació