Philippe Faucon
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 gener 1958 (66 anys) Oujda (Marroc) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Ais-Marsella |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista, productor de cinema |
| Activitat | 1984 – |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Yasmina Nini-Faucon |
Premis
| |
    | |
Philippe Faucon (Oujda, 26 de gener de 1958) és un director de cinema francès.[1]
Biografia
Va passar la seva primera infància al Marroc i Algèria,[2] on el seu pare era soldat i on els seus pares van viure els últims quatre anys de la guerra d'Algèria.[3]
Després d'un màster en literatura obtingut a la Universitat d'Aix-Marsella a Aix-en-Provence, va començar a treballar al cinema com a director d'escena en pràctiques, entre d'altres a Mauvais sang de Leos Carax, Un médecin des Lumières de René Allio, Trois places pour le 26 de Jacques Demy.
Les seves primeres sis pel·lícules (fins a Samia) van ser produïdes per Humbert Balsan, a qui va conèixer al plató d' Un médecin des Lumières de René Allio. Després de la mort d'Humbert Balsan el febrer de 2005, Philippe Faucon va crear, amb Yasmina Nini-Faucon, la productora Istiqlal Films. Mentrestant, va rodar la seva pel·lícula La Trahison a Algèria, inspirada en la història de Claude Sales, relatant un episodi que va viure aquest últim durant la guerra d'Algèria. La pel·lícula La Trahison, acabada el 2005, l'any de la mort d'Humbert Balsan, està dedicada "a Gauvin", el personatge interpretat per Balsan a Lancelot du Lac, de Robert Bresson (1974).
La pel·lícula de Philippe Faucon La Désintégration, estrenada el febrer de 2012, aproximadament un mes abans que esclatés l'afer Merah, va ser vist posteriorment com un premonitori dels fenòmens de radicalització gihadista i de la sèrie d'atacs que va viure França, des de l'afer Merah fins als atemptats de 2015 i 2016.[4]
Philippe Faucon va guanyar el Premi Louis-Delluc el desembre de 2015, el Premi de la Crítica de Cinema de Cinema i Televisió del Sindicat Francès el febrer de 2016, el César a la millor adaptació i la de millor pel·lícula el febrer de 2016 per la seva pel·lícula Fatima. A més, Zita Hanrot va rebre el César a la millor actriu revelació pel seu paper a la mateixa pel·lícula.
Filmografia
- 1990 : L'Amour
- 1992 : Sabine
- 1995 : Muriel fait le désespoir de ses parents
- 1996 : Mes dix-sept ans (TV)
- 1997 : Tout n'est pas en noir (curtmetratge)
- 1997 : Les Étrangers (TV)
- 2000 : Samia
- 2002 : Grégoire peut mieux faire (TV)
- 2005 : La Trahison
- 2008 : Dans la vie
- 2008 : D'amour et de révoltes (sèrie de televisiós)
- 2009 : Making off (curtmetratge)
- 2011 : La Désintégration
- 2015 : Fatima
- 2016 : Vivre (curtmetratge)
- 2018 : Fiertés (TV)
- 2018 : Amin
- 2021 : La Petite femelle (TV)
- 2022 : Les Harkis
Distincions
Premis
- Premi Louis-Delluc el desembre de 2015 per Fatima
- Premi del Sindicat Francès de la Crítica de Cinema i Televisió el febrer de 2016 per Fstima[5]
- Premi Lumières al millor guió a la 21a cerimònia de lliurament dels premis Lumières 2016 per Fatima
- Cèsar 2016: Millor adaptació per Fatima
- Cèsar 2016: Millor pel·lícula per Fatima
Condecoracions
- Cavaller de la Legió d'Honor[6]
Referències
- ↑ «Faucon, Philippe». A: [Philippe Faucon, p. 381, a Google Books Encyclopedia of French Film Directors] (en anglès). 1, p. 381-382.
- ↑ «César 2016 - Philippe Faucon, réalisateur de “Fatima”, sacré meilleur film : “Les films français sont en décalage avec la société”». telerama.fr, 10-10-2015. [Consulta: 20/03/2016.].
- ↑ Jean-Michel Frodon, Entretien avec Philippe Faucon, Cahiers du cinéma, n° 608, janvier 2006, p. 27
- ↑ «Attentats : « La Désintégration », histoire d’un film prémonitoire». Le Monde.fr, 19-01-2015.
- ↑ «"Fatima" et "Le Bureau des légendes" récompensés par les critiques français», 02-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-31. [Consulta: 10 octubre 2023].
- ↑ «Décret du 27 mars 2016 portant promotion dans l'ordre de la Légion d'honneur». le site de Légifrance, 27-03-2016. [Consulta: 27 març 2016].
