Nebulosa de l'Hèlix

Nebulosa de l'Hèlix
Tipus	nebulosa planetària, font astronòmica de ràdio, font d'infrarojos i font astrofísica de rajos X
Tipus espectral (estel)	DAO.5[1]
Descobert per	Karl Ludwig Harding
Data de descobriment	1824
Constel·lació	Aquari
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	200,9646 pc [2]
Magnitud aparent (V)	13,524 (banda V)[3]
Temperatura efectiva	94.640 K[1]
Paral·laxi	4,976 mas[2]
Moviment propi (declinació)	−3,419 mas/a [2]
Moviment propi (ascensió recta)	38,869 mas/a [2]
Velocitat radial	−15 km/s[4]
Gravetat superficial equatorial	42.000.000 cm/s²[1]
Ascensió recta (α)	22h 29m 37.992s[5]
Declinació (δ)	-21° 9' 46.008''[5]
Catàlegs astronòmics
NGC	7293
TIC 69813909 (TESS Input Catalog) NGC 7293 (New General Catalogue) PK 36-57.1 2MASS J22293854-2050136 (2MASS) CSI-21-22270 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars) ESO 602-22 (European Southern Observatory Catalog) GCRV 14134 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) GJ 9785 (Gliese Catalogue of Nearby Stars) GSC2 S32303301945 (Guide Star Catalog II) IRAS 22267-2102 (IRAS) IRAS X2226-210 (IRAS) PK 036-57 (Catalogue of Galactic Planetary Nebulae) PK 036-57 1 (Catalogue of Galactic Planetary Nebulae) PLX 5437 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PLX 5437.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) uvby98 610160287 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) PN G036.1-57.1 (Abell Catalog of Planetary Nebulae (en) ) PKS 2226-211 (The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27) PKS J2229-2050 (The Parkes catalogue of radio sources. Declination zone +20 to +27) [LFO93] 2226-21 (CO and HCN observations of circumstellar envelopes. A catalogue - mass loss rates and distributions) WEB 19878 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 6628874205642084224 (Gaia Data Release 2)

La nebulosa de l'Hèlix, nebulosa Hèlix, NGC 7293 o l'ull de Déu com és popularment anomenada, és una nebulosa planetària a la constel·lació d'Aquari, a uns 680 anys llum de distància. És una de les nebuloses planetàries més properes a la Terra i va ser descoberta per Karl Ludwig Harding abans de 1824.^[6] El seu aspecte és molt similar a la Nebulosa de l'anell (M57) i les seves característiques físiques són semblants a les de la nebulosa Dumbbell (M27).

Aquesta nebulosa és un exemple de nebulosa planetària formada per un estel similar al Sol en els últims estats de la seva vida. Els gasos expulsats per l'estel apareixen des de la nostra perspectiva com si veiérem una hèlix des de dalt, d'on prové el seu nom. L'estrella romanent és una nana blanca. L'edat de la nebulosa, basada en el seu ritme d'expansió, s'estima en uns 10600 anys aproximadament.^[7]

Un equip d'astrònoms ha establert que l'estructura d'aquesta nebulosa és més complexa del que inicialment es creia, consistint en dos discos gasosos col·locats gairebé perpendicularment un respecte a l'altre. Observacions amb rajos X proporcionen evidència sobre l'existència d'un estel acompanyant. Així, un dels discos pot ser perpendicular a l'eix de rotació de l'estel agonitzant, mentre que l'altre està situat en el pla orbital dels dos estels. Es creu també que els discos es van formar durant dos períodes diferenciats on va haver-hi pèrdua de massa per part de l'estel moribund. Així, mentre el disc interior es va formar fa uns 6600 anys, l'exterior va sorgir fa 12000 anys. A més, el disc interior s'està expandint una mica més ràpid que l'exterior.

Malgrat la seva gran grandària aparent, és un objecte difícil de veure a causa de la seva difusió, requerint cels foscos i l'ús d'instruments el més lluminosos possible, com uns binocles o un telescopi funcionant a baixos augments. Un filtre nebular acoblat a l'ocular del telescopi pot ajudar bastant a la seva observació.

Enllaços externs

• Catàleg SEDS
• Més informació en Astroseti.org
• Nebulosa de la Elice Telescopi Hubble Oficial

Referències