Michele de Franchis

Infotaula de personaMichele de Franchis

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 abril 1875 Modifica el valor a Wikidata
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1946 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Palerm Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSulla curva luogo dei contatti di ordine k delle curve d'un fascio colle curve di un sistema lineare ∞k  (1896 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiFrancesco Gerbaldi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Palerm
Universitat de Càller
Universitat de Pàdua
Universitat de Parma Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Accademia Nazionale dei Lincei (1935–)
Circolo Matematico di Palermo (en) Tradueix (1914–1946)
Accademia Nazionale di Scienze, Lettere e Arti di Palermo (1910–)
Accademia Gioenia (1909–) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Guccia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • teorema de De Franchis
  • teorema de Castelnuovo-de Franchis Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralGiuseppe Bartolozzi Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesGirolamo de Franchis i Matilde Viola
Premis
  • (1909)  Premi Bordin Modifica el valor a Wikidata

Michele de Franchis (Palerm, 6 d'abril de 1875 - Palerm, 19 de febrer de 1946) va ser un matemàtic italià.

Vida i obra

De Franchis va estudiar a la universitat de Palerm, en la qual va ser deixeble de Giovanni Guccia i de Francesco Gerbaldi. Es va graduar el 1896 i va publicar els seus primers articles basats en la seva tesi doctoral. Va romandre com assistent en aquesta universitat fins al curs 1905-1906 en que va obtenir una plaça de professor extraordinari a la universitat de Càller (Sardenya). Entre 1906 i 1908 va ser professor de la universitat de Parma i entre 1908 i 1914 de la de Catània. El 1914 va retornar a la universitat de la seva vila natal, Palerm, en la que va romandre la resta de la seva vida.[1]

La seva especialitat va ser la geometria analítica, tot i que mentre era a Palerm també va donar classes de probabilitat i de matemàtiques financeres.[2]

De Franchis és recordat principalment pel teorema que porta el seu nom[3] i pels seus treballs en col·laboració amb Giuseppe Bagnera, amb els que van aconseguir una classificació quasi completa de les superfícies hiperel·líptiques,[4] treball pel qual van aconseguir el premi Bordin de 1909.[5]

Durant la seva estança a Palerm, va ser el impulsor i líder del Circolo Matematico di Palermo, institució fundada pel seu mestre, Guccia, i que havia assolit un prestigi internacional important. Tot i hagi, va haver de lluitar contra les rivalitats nacionals sorgides de la Primera Guerra Mundial i el nacionalisme exacerbat del govern feixista italià, no poden evitar en clar declivi de la institució.[6]

[7] [8]

Referències

  1. ↑ Marchisotto i Smith, 2007, p. 77.
  2. ↑ Brigaglia, 1988, p. Dizionario Biografico.
  3. ↑ Howard i Sommese, 1983, p. 429 i ss.
  4. ↑ Demleitner, 2017, p. 1-20.
  5. ↑ Brigaglia, 2016, p. 113.
  6. ↑ Brigaglia, 2002, p. 196.
  7. ↑ autor, any, p. x.
  8. ↑ , pàgina .

Bibliografia

  • Brigaglia, Aldo. «The First International Mathematical Community: The Circolo Matematico di Palermo». A: Karen Hunger Parshall, Adrian Clifford Rice (eds.). Mathematics Unbound: The Evolution of an International Mathematical Research Community (en anglès). American Mathematical Society, 2002, p. 179-200. ISBN 0-8218-2124-5. 
  • Brigaglia, Aldo. «Picard and the Italian Mathematicians: The History of the Three Prix Bordin». A: Frédéric Brechenmacher, Guillaume Jouve, Laurent Mazliak, Rossana Tazzioli (eds.). Images of Italian Mathematics in France (en anglès). Birkhäuser, 2016, p. 93-126. ISBN 978-3-319-40080-8. 
  • Ciliberto, Ciro; Sernesi, Edoardo. «Some aspects of the scientific activity of Michele De Franchis». A: Ciro Ciliberto, Edoardo Sernesi (eds.). Opere de Michele de Franchis (en italià). Rendiconti del Circolo Matematico di Palermo, 1991, p. 3-38.  Arxivat 2022-03-03 a Wayback Machine.
  • Demleitner, Andreas «Classification of Bagnera-de Franchis Varieties in Small Dimensions» (en anglès). arXiv, 2017, pàg. 1-20.
  • Howard, Alan; Sommese, Andrew J. «On the theorem of de Franchis» (en anglès). Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa, Vol. 10, Num. 3, 1983, pàg. 429-436. ISSN: 1128-1510.
  • Marchisotto, Elena Anne; Smith, James T. The Legacy of Mario Pieri in Geometry and Arithmetic (en anglès). Birkhäuser, 2007. ISBN 978-0-8176-3210-6. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michele de Franchis» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Brigaglia, Aldo. «DE FRANCHIS, Michele». Dizionario Biografico degli Italiani, 1988. [Consulta: 21 octubre 2019]. (italià)
  • «Michele De Franchis». MATEpristem - Università Bocconi. [Consulta: 22 octubre 2019]. (italià)
Registres d'autoritat
Bases d'informació