Margarida Orfila Tudurí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 setembre 1889  Maó (Menorca) |
| Mort | 29 abril 1970 (80 anys) |
| Sepultura | Cementiri de les Corts (Dep. Central, nínxol 3.069)[1] |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, compositora |
| Família | |
| Cònjuge | Frederic Alfonso i Ferrer |
| Fills | Margarida Alfonso i Orfila, Frederic Alfonso i Orfila, Joan Alfonso i Orfila |
Premis
| |
Margarida Orfila Tudurí [2](Maó, Menorca, 10 de setembre del 1889 - Barcelona, 29 d'abril del 1970) va ser compositora, pianista i professora de música.[3]
De ben jove, la seva família es traslladà a viure a Barcelona. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Antoni Nicolau, Joan Lamote de Grignon i Lluís Millet (teoria) i Eusebi Daniel i Carles Pellicer (piano). Obtingué el 1904 el premi a les oposicions de l'últim curs de solfeig i el 1909 esdevingué la primera dona que acabà els estudis de contrapunt i fuga de l'Escola amb la qualificació de "Sobresaliente". Perfeccionà la formació amb el mestre Enric Granados, i exercí com a pianista fins al 1913, any en què es casà amb un company professor, Frederic Alfonso i Ferrer. El 1907 havia ingressat a l'Escola com a professora auxiliar de solfeig i teoria, i hi exercí més de cinquanta anys com a professora titular; la seva germana Carme, excel·lent violinista, també hi ensenyà.
Amb el seu marit Frederic Alfonso i Ferrer, professor i director de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, tingué cinc fills: Frederic, advocat i poeta; Margarida, pianista, compositora i professora de música; Joan, violinista i compositor; Francisco, violoncel·lista; i Carme, cantant casada amb el mestre Josep Poch i Garriga.
Obres
- Barcarola, per a violí i piano
- Cançó de Nadal, per a cor
- Cançó de Sant Joan, per a cor
- Enlaire els cors!, per a cor
- L'estel i la branca (1955), per a cor
- Formosa nit, per a cor
- Frisança (1930), rondó per a violí i piano. Dedicada a la violinista Rosa Mas
- Jardins de Montjuïc, amb lletra de Frederic Alfonso i Orfila
- Jocs d'àngels, cançó de nois a l'estiu (1954), amb lletra de Frederic Alfonso i Orfila
- Lento, per a violí, violoncel i piano
- Melodia, llegenda i tarantel·la, para violonchelo (o viola) y piano (ed. 2023)
- Petites semblances ofrena als meus fills, op. 24 (1930), col·lecció de cinc impromptus per a piano [4]
- Primer temps d'una sonata (1912), primer premi al concurs "Festa de Joventut" de la Ilustració Catalana
- Quatre estudis per a piano, premi "Concepció Rabell" 1934 (Homenatge a Chopin, Moderat quasi lent, Scherzo, i Tema amb variacions sobre motius populars mallorquins i menorquins).[4] Obra estrenada por la seva filla Margarida Alfonso i Orfila el 24 de març de 1935 a l'Escola Municipal de Música de Barcelona
- El rossinyol (1956), cançó per a cor, amb lletra de Roser Matheu
- Scherzando, per a violí i piano. Dedicada al violinista Francesc Costa
- Scherzo, op. 22 (1925), per a piano
- Senyor mestre (1955), per a cor
- Sonata (1912), per a piano
- Tres melodies per a cant i piano (1909), sobre lletres d'Apel·les Mestres: Non-non, Cançó d'Abril i Pasqua Florida
- Harmonitzacions per a cor mixt de cançons populars: Cançó de joc infantil, Cançó dels darrers dies, Joc de xiquets, Malalta d'amor, La metzinera descarada (1908), La mort de na Roseta, i Cinc càntics catalans a la Mare de Déu de Montserrat
Referències
- ↑ [1]
- ↑ «Catàleg d'Autoritats de Noms i Títols de Catalunya». Biblioteca de Catalunya. [Consulta: 3 maig 2024].
- ↑ Fèlix Riera, Isabel. Extracte del treball de recerca "L'obra pianística de Margarida Orfila i Tudurí". Màster en Musicologia i Educació Musical. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2011.
- ↑ 4,0 4,1 «A l'Escola Municipal de Música [ressenya de concert]». Després, núm. 24, 30-03-1935.
- Tom X, pàg. 105 de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear Gabriel Julià Seguí. Edicions 62
Enllaços externs
- Margarita Orfila dins l'àmbit 3 de l'exposició «Compondre en clau femenina». Biblioteca de Catalunya, 2024.
