Macià Alavedra i Moner
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 març 1934  Barcelona |
| Mort | 29 setembre 2018 (84 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Leucèmia |
 Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 5 desembre 1995 – 16 setembre 1997 (renúncia) – Josep Rull i Andreu → Legislatura: cinquena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Conseller d'Economia i Finances | |
| 24 octubre 1989 – 29 agost 1997 ← Ramon Trias Fargas – Artur Mas i Gavarró → | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Conseller d'Indústria i Energia | |
| 27 febrer 1987 – 19 desembre 1989 ← Joan Hortalà i Arau – Antoni Subirà i Claus → | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 9 juliol 1986 – 3 març 1987 (renúncia) – Lluís Alegre i Selga → Legislatura: tercera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1986 | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 17 maig 1984 – 16 juliol 1986 (renúncia) – Josep Pous i Ballbé → Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| 2n Secretari del Govern de Catalunya | |
| 26 agost 1982 – 9 maig 1986 ← Joan Vidal i Gayolà – Agustí Maria Bassols i Parés → Nomenat per: Jordi Pujol i Soley | |
| Conseller de Governació | |
| 24 agost 1982 – 9 maig 1986 ← Joan Vidal i Gayolà – Agustí Maria Bassols i Parés → Nomenat per: Jordi Pujol i Soley | |
| Diputat al Parlament de Catalunya | |
| 10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 20 març 1979 – 3 març 1980 (renúncia) – Joan Rigol i Roig → Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979 | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 1r juliol 1977 – 23 març 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - llicenciatura en Dret Liceu Francès de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Barcelona |
| Ocupació | polític, advocat, empresari |
| Partit | Convergència Democràtica de Catalunya (1978–) Esquerra Democràtica de Catalunya (1975–1978) |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Doris Malfeito |
| Pare | Joan Alavedra i Segurañas |
Macià Alavedra i Moner (Barcelona, 26 de març de 1934 - Barcelona, 29 de setembre de 2018)[1] fou un polític català, fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas, qui fou secretari personal de Macià i Companys.[2] Fou diputat al Parlament de Catalunya en diverses legislatures i conseller de Governació, d'Indústria i d'Economia de la Generalitat de Catalunya.
Biografia
Als quatre anys va marxar a l'exili i va passar una part de la infantesa exiliat a França. El 1948 tornà a Barcelona, on es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i més tard treballà com a assessor jurídic en l'empresa privada. És un dels pares de l'Estatut de Sau.
Vida política
El 1952 milità al Front Nacional de Catalunya. El 1975 fou un dels fundadors, amb Ramon Trias i Fargas, d'Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) i a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegit diputat a les Corts Espanyoles dins el Pacte Democràtic per Catalunya. L'any 1978, en representació del seu partit, fou un dels membres de la Comissió dels Vint que, al parador de Sau, les Masies de Roda redactà l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.[3]
A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament elegit diputat per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).[4]
Va abandonar l'escó a Madrid per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, on fou elegit diputat per la província de Barcelona per Convergència i Unió, i reescollit a les de 1984, 1988, 1992 i 1995.[5] En el període 1986-1988 va tornar a les corts espanyoles.
El 1982 va ser nomenat portaveu de CiU al Parlament de Catalunya i conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. El 1987 fou nomenat conseller d'indústria i energia fins a 1989, quan fou nomenat conseller d'economia i finances. Després de les eleccions generals espanyoles de 1996, quan CiU va donar suport parlamentari al govern del Partido Popular presidit per José María Aznar, va negociar la cessió del 30% de l'IRPF a les comunitats autònomes.[6]
El 1997 va dimitir del càrrec, va abandonar la política i va ser nomenat president del consell d'administració de la societat Autopistes de Catalunya fins al 2003. També va presidir les societats Abertis Logística i Kern Pharma SL.[7]
Cas Pretòria
El 27 d'octubre del 2009 va ser arrestat per la guàrdia civil per ordre del jutge Baltasar Garzón, acusant-lo de corrupció (cas Pretòria), juntament amb Lluís Prenafeta (també vinculat a CDC) i Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma de Gramenet pel PSC.[8] El dia 30, després d'haver declarat a l'Audiència Nacional de Madrid, per ordre del jutge Baltasar Garzón ingressà a presó de Brians II, d'on surt en 25 de març en pagar la fiança d'un milió d'euros.[9] El març de 2017 va començar el seu judici, on va confessar haver cobrat comissions il·legals del 4% en dues operacions urbanístiques. Va ser condemnat a pagar una multa de 3 milions d'euros arran d'un pacte amb la fiscalia anticorrupció, i pel cas Pretòria, a 1 any, 11 mesos i 27 dies de presó i el decomís d'1,1 milions d'euros.[10]
Referències
- ↑ Casas, Ferran «Mor Macià Alavedra, home clau dels governs Pujol». naciodigital.cat, 30-09-2018 [Consulta: 30 setembre 2018].
- ↑ Andonian, M. R.; Barrett, A. S.; Vinogradov, S. N. «Physical properties and subunits of Haemopis grandis erythrocruorin». Biochimica Et Biophysica Acta, 412, 2, 15-12-1975, pàg. 202–213. DOI: 10.1016/0005-2795(75)90035-5. ISSN: 0006-3002. PMID: 84.
- ↑ Segura, Antoni; Alavedra i Moner, Macià. Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya. vol.1. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 51. ISBN 8483381176.
- ↑ Mayayo, Andreu. La Ruptura catalana: les eleccions del 15-J del 1977. Editorial Afers, 2002, p. 239. ISBN 8495916037.
- ↑ Notícies de la generalitat. Generalitat de Catalunya, 1996, p. 144.
- ↑ «Macià Alavedra i Moner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alavedra, exconseller d'Economia i home de confiança de Pujol. 324, 27/10/2009.
- ↑ «L'alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Prenafeta i Alavedra, detinguts per presumpta corrupció urbanística». Diari Avui, 27-10-2009. [Consulta: 27 octubre 2009].
- ↑ «Macià Alavedra surt de la presó després de pagar la fiança d'un milió d'euros imposada per Garzón». 324, 25-12-2009. [Consulta: 20 octubre 2013].
- ↑ Guindal, Carlota. «Condenado a 5 años y 8 meses de cárcel el exalcalde de Santa Coloma Bartomeu Muñoz» (en castellà). La Vanguardia, 02-07-2018. [Consulta: 5 setembre 2020].
Enllaços externs
 | A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Macià Alavedra i Moner |
- Biografia de Macià Alavedra a la FCO Arxivat 2007-12-17 a Wayback Machine.
- Biografia a la CESCA Arxivat 2008-09-16 a Wayback Machine.
