Luigi Amoroso
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 març 1886  Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 28 octubre 1965 (79 anys) Roma |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza (1905–1907) Scuola Normale Superiore. Classe di Scienze (en)  - cap valor (1903–1905) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Estadística matemàtica, economia matemàtica, Matemàtica financera i economics and politics (en) |
| Lloc de treball | Bari Nàpols Roma |
| Ocupació | economista, professor d'universitat, matemàtic, estadístic |
| Ocupador | Universitat de Bari (1956–1959) Universitat de Roma La Sapienza (1926–1956) Universitat de Nàpols Frederic II (1921–1926) Universitat de Bari (1914–1921) Universitat de Roma La Sapienza (1908–1913) |
| Membre de | Societat Economètrica (Membre associat de la Societat Economètrica) (1933–) Accademia Nazionale dei Lincei |
| Influències | Vilfredo Pareto |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pares | Nicola Amoroso i Maria Mascoli |
Premis
| |
Luigi Amoroso (Nàpols, 26 de març de 1886 - Roma, 28 d'octubre de 1965) va ser un economista i matemàtic italià.
Vida i Obra
El seu pare, que era enginyer dels ferrocarrils, va tenir una forta influència en el desenvolupament moral i científic d'Amoroso.[1] El 1903, va començar estudis de matemàtiques a la Scuola Normale Superiore de Pisa que va interrompre el 1905, en traslladar-se la família a Roma. El 1907 va obtenir el doctorat a la universitat de Roma[2] amb una tesi sobre les funcions holomorfes.
El 1908 va iniciar la seva carrera acadèmica com assistent del professor Guido Castelnuovo a la càtedra de geometria analítica. És possible que en aquest temps comencés el seu interès per l'economia, ja que el 1909 va publicar al Giornale degli Economisti un extens article sobre la noció d'equilibri econòmic segons Vilfredo Pareto, qui va ser sempre la seva font d'inspiració en aquesta matèria.[3][4] El 1914 va ser nomenat professor de matemàtica financera a la universitat de Bari i el 1921 a la de Nàpols.[5] El 1926, finalment, fou nomenat catedràtic d'economia de la facultat de Ciències Polítiques de la universitat de Roma, de la qual va ser degà entre 1950 i 1961 en la qual es va retirar el 1962.[6]
Tot i que Amoroso és recordat com economista, els seus primers treballs de recerca van ser en matemàtiques pures; sobre tot en funcions de variable complexa i equacions diferencials. I els seus treballs d'economia son profundament matemàtics, amb la pretensió d'assimilar l'economia a la mecànica.[7] També construint les equacions de l'equilibri general dinàmic,[5] per exemple, va demostrar que donades certes premisses raonables, es pot determinar unívocament el conjunt de quantitats amb uns preus donats.[8]
Durant l'època feixista, va ser propagandista del règim, escrivint llibres que, dins de la ortodoxia de l'economia neoclàssica, desenvolupaven el que es por anomenar filosofia econòmica del feixisme,[9] o economia corporativa tal com es denominava a l'època.[10]
Les seves obres principals son:[11]
- 1909 - La teoria dell'equilibrio economico secondo il prof. V. Pareto, a Giornale degli economisti, XXXIX, pp. 356-367
- 1921 - Lezioni di economia matematica
- 1927 - Lezioni sulle dottrine economiche
- 1929 - Dal liberalismo al fascismo. Lezioni di metafisica economica
- 1930 - Critica al sistema capitalista
- 1933 - La logica del sistema corporativo (en col·laboració amb A. De Stefani), a Rivista internazionale di scienze sociali e discipline ausiliarie, Vol. XLI, pp. 393-411
- 1934 - L'ordine corporativo (en col·laboració amb G. Masci), ibid., Vol. XLII, pp. 765-780
- 1938 - Principi di economia corporativa
- 1942 - Meccanica economica
- 1949 - Economia di mercato
- 1961 - Le leggi naturali della economia politica
Referències
- ↑ Kleiber i Kotz, 2003, p. 267.
- ↑ Keppler, 1994, p. 591.
- ↑ Keppler, 1994, p. 592.
- ↑ Schumpeter, 1971, p. 939.
- ↑ 5,0 5,1 Pomini, 2014, p. 65.
- ↑ Kleiber i Kotz, 2003, p. 268.
- ↑ Kleiber i Kotz, 2003, p. 269.
- ↑ Schumpeter, 1971, p. 1095.
- ↑ Schumpeter, 1971, p. 1252.
- ↑ Tusset, 2011, p. 13.
- ↑ Giva, 1988, p. Dizionario.
Bibliografia
- Fichera, Gaetano «L'analisi matematica in Italia fra le due guerre» (en italià). Atti della Accademia nazionale dei Lincei. Classe di scienze fisiche, matematiche e naturali. Rendiconti Lincei, Vol. 10, Num. 4, 1999, pàg. 279-312. ISSN: 1121-3094.
- Kleiber, Christian; Kotz, Samuel. Statistical Size Distributions in Economics and Actuarial Sciences (en anglès). John Wilay & Sons, 2003. ISBN 0-471-15064-9.
- Keppler, Jan Horst «Luigi Amoroso (1886-1965): Mathematical Economist, Italian Corporatist» (en italià). History of Political Economy, Vol. 26, Num. 4, 1994, pàg. 589-611. ISSN: 1527-1919.
- Pomini, Mario. The Paretian Tradition During the Interwar Period (en anglès). Routledge, 2014. ISBN 978-0-415-66140-9.
- Schumpeter, Joseph. Historia del Análisis Económico (en castellà). Ediciones Ariel, 1971. ISBN 978-84-344-1947-6.
- Zagari, Eugenio «La teoria economica del corporativismo di Luigi Amoroso» (en italià). Quaderni di storia dell'economia politica, Vol. 8, Num. 2/3, 1990, pàg. 459-472. ISSN: 1122-9411.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Luigi Amoroso» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Giva, Denis. «AMOROSO, Luigi». Dizionario Biografico degli Italiani, 1988. [Consulta: 10 juliol 2020]. (italià)
- Fonseca, Gonçalo L. «Luigi Amoroso, 1886-1965». The History of Economic Thought. [Consulta: 10 juliol 2020]. (anglès)
- Ciccone, Roberto. «Amoroso Luigi». Archivio Storico degli Economisti. [Consulta: 10 juliol 2020]. (italià)
- Tusset, Gianfranco. «Habits and expectations in Luigi Amoroso's dynamic equilibrium». Dipartimento di Scienze Economiche "Marco Fanno" - Università degli Studi di Padova, 2011. Arxivat de l'original el 29 de maig 2011. [Consulta: 11 juliol 2020]. (anglès)
