Jordina Sales i Carbonell

Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Infotaula de personaJordina Sales i Carbonell
Biografia
Naixement(ca) Jordina Sales Carbonell Modifica el valor a Wikidata
2 octubre 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - Philosophiæ doctor (–2011) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, arqueòloga, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFacultat de Geografia i Història (UB) (2022–)
Fundació Bosch i Gimpera (2018–2022)
Universitat de Barcelona (2013–2014) Modifica el valor a Wikidata

Jordina Sales i Carbonell (Igualada, 2 d'octubre de 1971) és una historiadora i arqueòloga catalana especialista en cristianisme antic i Antiguitat Tardana. És coneguda pels seus treballs d'investigació que han permès sustentar que Bàrcino, la Barcelona romana, tenia una arena o amfiteatre a l'indret on actualment s'emplaça l'església de Santa Maria del Mar.[1][2][3]

Biografia

Es va llicenciar l'any 1995 en Geografia i Història, especialitat Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, per la Universitat de Barcelona. La seva tesi de llicenciatura, Edilícia cristiana a la Tarraconensis oriental durant l'Antiguitat Tardana va ser llegida el setembre de 1998. La seva tesi doctoral fou Arquitectura cristiana en Hispania durante la Antigüedad Tardía. Fuentes literarias y arqueológicas,[4] després de la qual va realitzar una estada de recerca postdoctoral a Roma i a la CIutat del Vaticà (2011-13) que li permeté aprofundir en les metodologies d'estudi del primer cristianisme. Fou membre del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana de la Universitat de Barcelona[5] fins 2017. Actualment ho és de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals,[6] -IRCVM-UB-, des d'on realitza la seva recerca principal centrada en la identificació i l'estudi de l'edilícia cristiana dels segles IV-VIII, especialment aquella de caràcter monàstic, que abasta el conjunt d'Hispania.

L'any 2011 la Societat Catalana d'Arqueologia li atorgà el Premi Josep Barberà i Farràs pel seu assaig Arqueologia de les seus episcopals tardoantigues al territori català (259-713), obra on per primer cop es recullen i sistematitzen tots els indicis documentals i materials de les primitives seus episcopals catalanes.[7]

Arrel de l'esclat de la pandèmia de COVID 19 l’any 2020, i durant els primers dies de confinament, Sales va publicar uns breus comentaris als textos antics de la coneguda com ‘Pesta de Justinià’ que van esdevenir virals i que van fer la volta al món en pocs dies.[8][9] Al treball de la historiadora es posaven de relleu les grans similituds entre els moments passats i el present pel que fa les reaccions davant el desastre sobrevingut i la incertesa, i s’analitzaven aquells dèficits socials que es repeteixen i que encara no s’han superat.

Referències

  1. ↑ La Vanguardia, 20 de març de 2011, La Arena de Barcino: La investigación de una historiadora sitúa un anfiteatro en el lugar donde ahora se alza Santa Maria del Mar (pàgines 1-3 del suplement Vivir)
  2. ↑ Revista de divulgació científica ICTINEUS, n. 20, novembre 2011 (Generalitat de Catalunya)
  3. ↑ «Jordina Sales i Carbonell: Spanish historian (1971-)». peoplepill.com. [Consulta: 19 agost 2021].
  4. ↑ Anoia Diari, 2 de març de 2011, L'arqueologia catalana compta amb una doctora igualadina
  5. ↑ «Grup de Recerques en Antiguitat Tardana (Universitat de Barcelona)». Arxivat de l'original el 2012-02-29. [Consulta: 5 novembre 2011].
  6. ↑ «Directori». [Consulta: 27 març 2022].
  7. ↑ Notícia al blog Tribuna d'Arqueologia (Generalitat de Catalunya)
  8. ↑ Olaya, Vicente G. «Escenas de una pandemia de hace 1.500 años que se repiten hoy» (en castellà), 10-04-2020. [Consulta: 16 abril 2022].
  9. ↑ Olaya, Vicente G. «The surprising similarities between the coronavirus and the bubonic plague» (en anglès americà), 21-04-2020. [Consulta: 16 abril 2022].

Enllaços externs

  • WorldCat Identities http://worldcat.org/identities/lccn-no2013033972/
  • Publicacions recollides a Dialnet
Registres d'autoritat
Bases d'informació