Jacques Weber

Infotaula de personaJacques Weber

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1949 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire national supérieur d'art dramatique
Lycée Carnot
Cours Florent Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de teatre, actor de cinema, guionista, director de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata –
Família
FillsStanley Weber Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0916616 Allocine: 9213 Allmovie: p75194 TMDB.org: 24683
Musicbrainz: 8f34cc0e-2b5d-4da6-a3a4-ba486c62fd58 Discogs: 1037926 Modifica el valor a Wikidata

Jacques Weber (París, 23 d'agost de 1949) és un actor, director de cinema, i guionista francès.

Biografia

Formació

Jacques Weber va néixer el 23 d'agost de 1949 a París en una família burgesa, d'un pare d'origen suís, físic després químic, politècnic i finalment director d'un laboratori i un mare ama de casa.[1] Té un germà gran i dues germanes.[1]

Estudiant al lycée Carnot, els seus companys van ser Francis Huster i Jacques Spiesser amb qui es va matricular al Conservatori municipal del 18è arrondissement de París.[2] Va continuar les seves classes de teatre a l'école de la rue Blanche i es va incorporar al Conservatori el 1969, on obté un premi d'excel·lència. Va ser en aquest moment quan va conèixer Pierre Brasseur que es va convertir en el seu mentor, vivint al seu costat durant un any i mig.[3] Va refusar entrar a la Comédie-Française i es va integrar al théâtre populaire de Reims de Robert Hossein.[4][5]

Carrera

Jacques Weber al festival de Canes 1999.

El 1970, Marcel Cravenne el va contractar per actuar a Tartuffe a la televisió.

El 1972, va ser Haroun a Faustine et le Bel Été i va interpretar el paper d'Hugo a État de siège de Costa-Gavras. Des de R.A.S. (1973) d’Yves Boisset, també va obtenir papers principals a Le Malin Plaisir, seduït per la seva parella Claude Jade, interpreta el paper principal del jove escriptor Marc completament nu. En aquest policial de Bernard Toublanc-Michel descobreix un complot d'assassinat, després cau sota l'encís d'Anicée Alvina a Une femme fatale de Jacques Doniol-Valcroze .

De 1979 a 1985, va dirigir el Centre dramatique national de Lió (teatre del 8e), després, de 1986 a 2001, el Teatre de Niça, Centre Dramàtic Nacional de Niça-Costa Blava. Va interpretar i va dirigir els grans papers del teatre clàssic, inclòs Cyrano durant diverses temporades. Interpreta 500 vegades el paper principal de Cyrano de Bergerac, però a la pel·lícula Cyrano de Bergerac, el 1990, interpreta a De Guiche.

El 1982 va ser Bel-Ami de Guy de Maupassant en l'adaptació de Pierre Cardinal. A la televisió va interpretar, entre d'altres, Le Comte de Monte-Cristo de Denys de La Patellière i el jutge Antoine Rives a la sèrie de Gilles Béhat.

El 1998, va interpretar a Don Juan, on seduïa Emmanuelle Béart. El 2008, va dirigir Isabelle Adjani en una adaptació televisiva de Figaro que va dirigir per a France 3.

Jacques Weber el maig de 2007.

En 2013, a l'Ommegang de Brussel·les, va interpretar el paper de Carles V.

Preses de posició

Jacques Weber es defineix com un “comunista pur i dur“.[6] Durant la primera volta de les eleccions presidencials franceses de 2012 va votar pel candidat socialista François Hollande, tement una desunió de l'esquerra.[7][8]

El 10 de setembre de 2016, durant el programa de televisió On n'est pas couché a France 2, va ser convidat per Jean-Luc Mélenchon al plató. Aleshores declara donar suport al candidat de França Insubmisa a les eleccions presidencials de 2017, alhora que especifica que res és definitiu i que prefereix esperar a veure quina serà la situació el 2017.[7]

En el marc de les eleccions presidencials de 2022, va llançar una crida, retransmesa a les xarxes socials, per fer una trobada amb Jean-Luc Mélenchon, a qui torna a donar suport a la primera ronda, el 13 de febrer de 2022 a Montpeller. A continuació, apareix en un clip emès a l'obertura d'aquesta reunió.[9]

El desembre de 2023 és signatari del polèmic fòrum N'effacez pas Gérard Depardieu amb l'objectiu, en particular, de defensar la presunció d'innocència de Gérard Depardieu, aleshores acusat de violació, agressió sexual i assetjament sexual.[10] L’1 de gener va presentar les seves disculpes.[11] Va declarar :

« Mesuro la meva ceguesa cada dia. Com a reflex d'amistat, vaig signar de pressa, sense preguntar, sí que vaig signar, oblidant les víctimes i el destí de milers de dones al món que pateixen un estat de coses acceptat des de fa massa temps [...] La meva signatura va ser una altra violació[12] »

Vida privada

Jacques Weber es va casar el febrer de 1981 amb Christine Weber, que es va convertir en la seva ajudant. Tenen tres fills,[13] dos nois anomenats Tommy (director) i Stanley (còmic), i una filla, Kim (fotògrafa).[14]

Filmografia

Cinema

Llargmetratges

  • 1971 : Raphaël ou le Débauché de Michel Deville : L'amic d'Alfred
  • 1972 : Faustine et le Bel Été de Nina Companeez : Haroun
  • 1972 : L'Humeur vagabonde d'Édouard Luntz :
  • 1972 : État de siège de Costa-Gavras : Hugo
  • 1973 : R.A.S. d'Yves Boisset : Alain Charpentier
  • 1973 : Projection privée de François Leterrier : Philippe / El comediant
  • 1974 : La Femme aux bottes rouges de Juan Luis Buñuel : Pintor
  • 1975 : Une femme fatale de Jacques Doniol-Valcroze : Philippe Mathelin
  • 1975 : I baroni de Giampaolo Lomi : Carlo
  • 1975 : Aloïse de Liliane de Kermadec : L'enginyer
  • 1975 : Le Malin Plaisir de Bernard Toublanc-Michel : Marc Lancelot
  • 1977 : Un amour de sable de Christian Lara : Pierre Gouin
  • 1979 : L'Adolescente de Jeanne Moreau : Jean
  • 1984 : Rive droite, rive gauche de Philippe Labro : Guarrigue
  • 1985 : Une vie suspendue de Jocelyne Saab : Karim
  • 1985 : Escalier C de Jean-Charles Tacchella : Conrad
  • 1986 : Suivez mon regard de Jean Curtelin : Le client du café
  • 1986 : Un homme et une femme : Vingt ans déjà de Claude Lelouch : Lui-même
  • 1988 : La visione del sabba de Marco Bellocchio : Prof. Cado
  • 1989 : À deux minutes près d'Éric Le Hung : Tristan
  • 1989 : Le Crime d'Antoine de Marc Rivière : Julien
  • 1990 : Cyrano de Bergerac de Jean-Paul Rappeneau : Comte De Guiche
  • 1990 : Lacenaire de Francis Girod : Jacques Arago
  • 1993 : Rupture(s) de Christine Citti : Un clochard
  • 1995 : Le Petit Garçon de Pierre Granier-Deferre : El pare
  • 1996 : Beaumarchais, l'insolent d'Édouard Molinaro : Duc De Chaulnes
  • 1998 : Don Juan de lui-même :Don Juan
  • 1998 : Que la lumière soit ! d'Arthur Joffé : Professeur Lang
  • 1999 : Tôt ou tard d'Anne-Marie Étienne : Pierre
  • 2003 : Sept Ans de mariage de Didier Bourdon : Claude
  • 2006 : Les Aristos de Charlotte de Turckheim : Comte Charles Valéran
  • 2007 : Les Ambitieux de Catherine Corsini : Saint-Clair
  • 2007 : Odette Toulemonde d'Éric-Emmanuel Schmitt : Olaf Pims
  • 2008 : Intrusions d'Emmanuel Bourdieu : André de Saché
  • 2009 : Le Bal des actrices de Maïwenn : Lui-même
  • 2009 : Fais-moi plaisir ! d'Emmanuel Mouret : Le père d'Elisabeth
  • 2010 : Ensemble, c'est trop de Léa Fazer : Roger
  • 2012 : Sur la piste du Marsupilami d'Alain Chabat : Papa Dan
  • 2012 : Arrête de pleurer Pénélope de Corinne Puget et Juliette Arnaud : Aimé Badaroux
  • 2012 : Bienvenue parmi nous de Jean Becker : Max
  • 2012 : Le Grand Retournement de Gérard Mordillat : Le banquier Weber
  • 2012 : Mauvaise Fille de Patrick Mille : Professeur Lecoq
  • 2013 : Un prince (presque) charmant de Philippe Lellouche : Charles Lavantin
  • 2014 : Les Yeux jaunes des crocodiles de Cécile Telerman : Marcel Grobz
  • 2015 : Les Bêtises de Rose et Alice Philippon : André Burdini
  • 2016 : Mort à Sarajevo de Danis Tanović : Jacques
  • 2018 : Hier de Bálint Kenyeres : Werner
  • 2019 : Andy de Julien Weill : Serge
  • 2022 : Le Monde d'hier de Diastème : Luc Gaucher
  • 2022 : L'Origine du mal de Sébastien Marnier : Serge

Curtmetratges

  • 2002 : La Panne de Pierre Pampini : Le mari
  • 2006 : Le Poids du silence de David Benmussa
  • 2012 : Désolée pour hier soir d'Hortense Gélinet : Marc

Televisió

Sèries de televisió

  • 1979 : Le Comte de Monte-Cristo : Edmond Dantès / Comte Monte-Cristo
  • 1983 : Les Poneys sauvages : Georges Saval
  • 1983 : Bel ami : Georges Duroy dit Bel-Ami
  • 1989 : Sentiments : Dr. Golstein
  • 1993 : Antoine Rives, le juge du terrorisme : Antoine Rives
  • 1994 : Aventures dans le Grand Nord : Pierre
  • 1996 : La Femme de la forêt : Lucas
  • 1996 : L'histoire du samedi : Daniel
  • 2001 : Tel père, telle flic : Commissaire Nordey
  • 2007 : La Lance de la destinée : Jacques Beranger
  • 2009 : Les Héritières : Ottavio Della Rocca
  • 2014 : Cherif : Patrick Abkarian
  • 2015 : Le Passager : Jean-Pierre Toinin
  • 2017 : La Mante : Charles Carrot
  • 2018 : Tu vivras ma fille : Professeur Grezly
  • 2018-2019 : Philharmonia : Jean Barizet
  • 2022 : En thérapie : Alain

Telefilms

  • 1970 : Lancelot du Lac de Claude Santelli : Gauvain
  • 1972 : Mauprat de Jacques Trébouta : Mauprat
  • 1973 : Hilda Muramer de Jacques Trébouta : Frédérick von Glauda
  • 1977 : Le Loup blanc de Jean-Pierre Decourt : Capitaine Didier
  • 1977 : Les Rebelles de Pierre Badel : Léon Larguier
  • 1979 : Bernard Quesnay de Jean-François Delassus : Bernard Quesnay
  • 1981 : Les Amours de Jacques le fataliste de Jacques Ordines : Le maître
  • 1987 : Vaines recherches de Nicolas Ribowski : Claude Schneider
  • 1991 : Le Dernier mot de Gilles Béhat : Serge
  • 1996 : Papa est un mirage de Didier Grousset : Philippe
  • 2000 : Bérénice de Jean-Daniel Verhaeghe : Antiochus
  • 2001 : L'Affaire Kergalen de Laurent Jaoui : Jean Laguennec
  • 2001 : Mausolée pour une garce d'Arnaud Sélignac : Henri Taride
  • 2002 : Ruy Blas de lui-même : Don César
  • 2009 : Folie douce de Josée Dayan : Claude Monceau
  • 2011 : Mystère au Moulin Rouge de Stéphane Kappes : Harold Meyer
  • 2011 : Joseph l'insoumis de Caroline Glorion : Joseph Wresinski
  • 2018 : Meurtres en Haute-Savoie de René Manzor : Francis Garibaldi

Teatre

Dècada del 1970

  • 1971 : La Convention Belzébir de Marcel Aymé, posada en escena René Dupuy
  • 1971 : Crime et Châtiment de Fiodor Dostoïevski, posada en escena Robert Hossein, Reims
  • 1972 : Les Bas-fonds de Maxime Gorki, posada en escena Robert Hossein, Reims, théâtre de l'Odéon
  • 1973 : Jean-Baptiste Poquelin posada en escena Jacques Weber
  • 1973 : Les Fourberies de Scapin de Molière, posada en escena Jacques Weber
  • 1975 : Crime et Châtiment de Fiodor Dostoïevski, posada en escena Robert Hossein, théâtre de Paris
  • 1976 : Le Neveu de Rameau de Denis Diderot, posada en escena Jacques Weber
  • 1977 : La Putain respectueuse de Jean-Paul Sartre, posada en escena Jacques Weber, théâtre Gérard Philipe
  • 1977 : Le Nouveau Monde de Villiers de l'Isle-Adam, posada en escena Jean-Louis Barrault, théâtre d'Orsay
  • 1977 : Arrête ton cinéma de Gérard Oury, posada en escena de l'auteur, théâtre du Gymnase
  • 1978 : Maître Puntila et son valet Matti de Bertolt Brecht, posada en escena Guy Rétoré, théâtre de l'Est parisien
  • 1979 : La Mégère apprivoisée de William Shakespeare, posada en escena Jacques Weber

Dècada del 1980

  • 1980 : Le Mariage de Figaro de Beaumarchais, posada en escena Françoise Petit et Maurice Vaudaux, Centre dramatique national de Lyon, théâtre de Paris
  • 1980 : Les Amours de Jacques le Fataliste de Denis Diderot, posada en escena Francis Huster
  • 1980 : Deux heures sans savoir, posada en escena Jacques Weber Centre dramatique national de Lyon
  • 1980 : Spartacus de Bernard-Joseph Saurin, posada en escena Jacques Weber, Centre dramatique national de Lyon
  • 1982 : Une journée particulière d'après le film d'Ettore Scola, posada en escena Françoise Petit, Centre dramatique national de Lyon, théâtre du 8° à Lyon
  • 1983 : Le Rêve de d'Alembert de Denis Diderot, posada en escena Jacques Kraemer, Centre dramatique national de Lyon
  • 1983 : Cyrano de Bergerac d'Edmond Rostand, posada en escena Jérôme Savary, théâtre Mogador, Centre dramatique national de Lyon
  • 1985 : Deux sur la balançoire de William Gibson, posada en escena Bernard Murat
  • 1985 : À vif posada en escena Jacques Weber
  • 987 : Monte Cristo d'après Alexandre Dumas, posada en escena Jacques Weber, théâtre de Nice, Grande Halle de la Villette
  • 1987 : Dom Juan de Molière, posada en escena Francis Huster, théâtre Renaud-Barrault
  • 1988 : Monte Cristo d'après Alexandre Dumas, posada en escena Jacques Weber, théâtre de Nice
  • 1988 : Nocturnes, d'après Amok ou le Fou de Malaisie i Lettre d'une inconnue de Stefan Zweig, adaptació Jacques Weber, posada en escena Jacques Weber et Serge Marzolff
  • 1988 : Le Misanthrope de Molière, posada en escena Jacques Weber

Dècada del 1990

Dècada del 2000

L'acteur en 2007.

Dècada del 2010

Dècada del 2020

  • 2020 : Crise de nerfs : Une demande en mariage, Le Chant du cygne, Les Méfaits du tabac d'Anton Tchekhov, posada en escena Peter Stein, théâtre de l'Atelier
  • 2021 : Le Roi Lear de William Shakespeare, posada en escena Georges Lavaudant, théâtre de la Porte-Saint-Martin
  • 2022 : Molière, spectacle hommage à Molière avec François Marthouret, théâtre de Poche-Montparnasse
  • 2022 : A Vif, Conception amb Greg Zlap (harmònica) i Pascal Contet (acordió), théâtre de Poche-Montparnasse
  • 2023 : Ranger de Pascal Rambert, posada en escena de l'auteur, théâtre des Bouffes-du-Nord
  • 2023 : Weber à vif, spectacle musical avec Greg Szlapczynski et Pascal Contet, La Scala (Paris)
  • 2023 : Ruy Blas de Victor Hugo, posada en escena Jacques Weber, théâtre Marigny

Publicitat

Publicacions

Jacques Weber publica Des petits coins de paradis l’octubre de 2009, sla seva primera història, que relata la seva vida com a artista i les seves amistats.[16]

  • À vue de nez. Mengès, 1985, Plantilla:Nb p.
  • Molière. Jour après jour. Avec la collaboration de Bernard Weber. Ramsay : Archimbaud, 1995, Plantilla:Nb p.
  • Des petits coins de paradis. Pour mémoire(s), Cherche-Midi, 2009, Plantilla:Nb p. ISBN 978-2-7491-1413-2
  • Cyrano, ma vie dans la sienne, Stock, 2011, Plantilla:Nb p. ISBN 978-2-234-07171-1
  • J'aurais aimé être un rebelle, avec Caroline Glorion, Presses de la Renaissance, 2014, Plantilla:Nb p. ISBN 978-2-7509-0780-8
  • La brûlure de l'été, Stock, Plantilla:Nb p.
  • Vivre en bourgeois, penser en demi-dieu, Fayard, 2018
  • L'entrée des mots, éditions de l'Observatoire, 2019, Plantilla:Nb p.
  • Paris-Beyrouth, Le Cherche-Midi, 2020, Plantilla:Nb p.
  • On ne dit jamais assez aux gens qu'on les aime, éditions de l'Observatoire, 2023.

Àudiollibre

  • 1994 : Matisse Chorégraphe: La Danse, Editions Claude Garrandes, 1994 ISBN 2-909770-02-8
  • 2004 : Le Joueur d'échecs, de Stefan Zweig, Éditions Thélème, Paris, 2005 ISBN 978-2-87862-293-5

Distincions

Premis

Nominacions

  • Globes de Cristal 2015 : Millor comediant de teatre per Gustave
  • Molières 2022 : Molière de l'actor en un espectacle de teatre públic per a El rei Lear

Referències

  1. 1,0 1,1 Interview de Jacques Weber, Paris Match n° 3086, 6 juillet 2008, p. 27
  2. Jacques WEBER. Des petits coins de paradis. Le Cherche Midi, 2015, p. 121. 
  3. Anne-Laure Gannac. «Jacques Weber : « La personne qui a le plus compté dans ma vie est Pierre Brasseur »». psychologies.com, mai 2003.
  4. Philippe Lançon. «Mesure pour démesure», 31 décembre 1996.
  5. «Biographie de Jacques Weber». Arxivat de l'original el 2014-07-14. [Consulta: 19 març 2024].
  6. «Jacques Weber : «Reims, c’était magnifique comme ambiance»». lardennais.fr, 27-05-2021.
  7. 7,0 7,1 Déclaration de Jacques Weber dans l'émission On n'est pas couché, le 10 septembre 2016.
  8. « Les "hollandais" de la culture. Ces artistes qui le soutiennent », Le Figaro, encart « Le Figaro et vous », jeudi 10 mai 2012, page 32.
  9. «Les riches sont des assistés - Meeting de Mélenchon à Montpellier».
  10. «Accusé de violences sexuelles: Une tribune de soutien à Gérard Depardieu qui crée le malaise». L'indépendant, 26-12-2023.
  11. «« Ma signature était un autre viol », Jacques Weber s’excuse après son soutien à Depardieu». Le HuffPost, 02-01-2024.
  12. «"Ma signature était un autre viol" : l'acteur et metteur en scène Jacques Weber dit avoir "mal lu" la tribune de soutien à Gérard Depardieu». Franceinfo, 01-01-2024.
  13. « Jacques Weber, un homme comblé avec sa femme Christine et ses trois enfants », Pure People.com, 3 novembre 2014 (consulté le 22 juin 2015).
  14. Jean-Paul Billo. «Le bel appétit de Jacques Weber». francebleu.fr, 2013.
  15. Patrick Roegiers, Hôtel Europe : Bernard-Henri Lévy, Lacques Weber et l'atelier de la pensée, La Règle du jeu, 8 octobre 2014
  16. Jacques Weber, Des petits coins de paradis, Éditions du Cherche-Midi, Collection Documents, 2009
Registres d'autoritat