Georges Reeb
  | |||||||||
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Georges Henri Reeb 12 novembre 1920 Saverne (França) | ||||||||
| Mort | 6 novembre 1993 (72 anys) Estrasburg (França) | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Formació | Universitat d'Estrasburg (1939–1948) | ||||||||
| Tesi acadèmica | Sur certaines propriétés topologiques des variétés feuilletées et de leurs feuilles (1948 ) | ||||||||
| Director de tesi | Charles Ehresmann | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Camp de treball | Topologia, geometria diferencial, anàlisi no estàndard i matemàtiques | ||||||||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat | ||||||||
| Ocupador | Universitat d'Estrasburg (1963–1993) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1954–1954) Universitat de Grenoble (1952–1963) | ||||||||
| Obra | |||||||||
Obres destacables
| |||||||||
| Estudiant doctoral | Claude Godbillon, Antoinette Sec, Edmond Fedida, Francine Diener, Eric Benoît, Gilbert Hector, Robert Lutz i Jean Martinet | ||||||||
| Família | |||||||||
| Pares | Theobald Reeb i Caroline Engel | ||||||||
Premis
| |||||||||
Georges Reeb (Saverne, 12 de novembre de 1920 - Estrasburg, 6 de novembre de 1993) va ser un matemàtic francès.
Vida i obra
Nascut a Alsàcia, va començar els seus estudis universitaris de matemàtiques a la universitat d'Estrasburg el 1939, però aviat la universitat va ser traslladada a Clermont-Ferrand després de l'ocupació alemanya de França durant la Segona Guerra Mundial.[1] El 1948 va obtenir el doctorat amb una tesi dirigida per Charles Ehresmann sobre foliacions, camp de recerca en el que ell i el seu mestre van ser pioners.[2] Després de ser uns anys professor a la universitat de Grenoble, el 1963 va retornar a Estrasburg on va ser professor la resta de la seva vida.[3]
Reeb va ser president de la Société Mathématique de France (1967), fundador i director de l'IRMA (Institut de Recerca Matemàtica Avançada) (1967-1972) i va rebre el premi Petit d'Ormoi el 1971.[4]
A partir dels anys 1970's i després de llegir el llibre d'Abraham Robinson es va convertir en un ardent defensor i propagador de l'anàlisi no estàndard,[5] advocant per una reconciliació entre intuïcionisme i formalisme.[6]
Referències
- ↑ Friedelmeyer, 1994, p. 2.
- ↑ Audin, 2008, p. 368.
- ↑ Friedelmeyer, 1994, p. 3.
- ↑ Diener, 1993, p. 3.
- ↑ Lobry, 1989, p. 274 i ss.
- ↑ Friedelmeyer, 1994, p. 37 i ss.
Bibliografia
- Audin, Michèle «Differential Geometry, Strasbourg, 1953» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 58, Num. 3, 2008, pàg. 366-370. ISSN: 0002-9920.
- Campos, Alberto «Georges Reeb, 1920 - 1993» (en castellà). Lecturas Matemáticas, Vol. 16, Num. 1, 1995, pàg. 131-140. ISSN: 0120-1980.
- Diener, Francine «Georges Reeb (1920-1993)» (en francès). La Gazette des mathématiciens, Num. 58, 1993, pàg. 3. ISSN: 0016-5549.
- Friedelmeyer, J.P. (editor) «En hommage à Georges Reeb» (en francès). L'ouvert, Num. Spècial, 1994, pàg. 1-111. Arxivat de l'original el 2023-01-28. ISSN: 0290-0068 [Consulta: 21 gener 2023].
- Fruchard, Augustine. Colloque Trajectorien à la Mémoire de Georges Reeb et Jean-Louis Callot (en francès). IRMA, Univ. de Louis Pasteur et C.N.R.S, 1995.
- Lobry, Claude. Et pourtant... ils ne remplissent pas (en francès). Aléas, 1989. ISBN 9782908016031.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georges Reeb» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
