Eustachio Manfredi

Infotaula de personaEustachio Manfredi

Gravat de 1792 per Francesco Rosaspina (1762-1841) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 setembre 1674 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 1739 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bolonya
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Astronomia
OrganitzacióUniversitat de Bolonya
Membre de
Royal Society (1728–)
Acadèmia Francesa de les Ciències (1726–)
Accademia della Crusca (1706–)
Accademia dei Gelati (en) Tradueix
Arcàdia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsDomenico Guglielmini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesEustachio Zanotti (en) Tradueix i Felice Sabatelli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansGabriele Manfredi Modifica el valor a Wikidata

Eustachio Manfredi va ser un matemàtic, astrònom i poeta italià del segle xviii.

Vida

El seu pare era un advocat a Bolonya. Va estudiar al col·legi jesuïta de la seva ciutat i a la universitat de Bolonya, on es va doctorar el 1692 en dret canònic i civil, tot i que mai va exercir l'advocacia. Dos dels seus germans (Gabriele i Eraclito) també van ser professors a la universitat i el tercer (Emilio) va ingressar als jesuïtes. Les seves dues germanes (Maddalena i Teresa) van estar força involucrades en els treballs de recerca dels germans.[1]

A la universitat va seguir les classes d'astronomia i hidrometria de Domenico Guglielmini i va manifestar interessos i activitats culturals molt variades: des de l'anatomia fins a la llengua francesa.[1] D'aquesta època són les seves obres literàries més reeixides.

El 1699 obté la càtedra de matemàtiques de la universitat de Bolonya i el 1704 és nomenat director del col·legi de Montalto i Superintendent de les Aigües de Bolonya.[2] A partir d'aquest temps, la seva obra literària disminueix i la seva obra científica es fa més abundant.

El 1726, en construir-se l'observatori astronòmic de Bolonya al terrat de l'acadèmia de ciències, Manfredi n'esdevé el seu director i dedica tots els seus esforços en calcular la paral·laxi de les estrelles,[3] cosa impossible amb els instruments de l'època (no es podrà comprovar fins al segle xix), però que li permetrà descobrir un altre fenomen important: l'aberració de la llum procedent de les estrelles.[4]

Obra

Elementi della geometria piana e solida e della trigonometria, 1755

A part de la seva obra científica, Manfredi també va ser escriptor de novel·les i poemes, essent membre de l'Academia de l'Arcadia. Entre les seves novel·les és remarcable la titulada Matrona di Efeso (1709) i entre els poemes, les seves Rime (1713) el convertiran en un dels majors exponents del petrarquisme del segle xviii.[2]

Les seves obres científiques més importants són:

  • Ephemerides motuum coelestium (1715-1725) (Bolonya, 1715)
  • De transitu Mercurii per solem anno 1723 (Bolonya, 1724)
  • De Anmis Inerrantium Stellarum Aberrationibus (Bolonya, 1729)
  • De novissimis circa fixorum siderum errores pbservationibus (Bolonya, 1731)
  • De gnomone meridiano bononiensi (Bologna, 1736)
  • Instituzioni astronomiche (Bologna, 1749), publicat de forma póstuma
  • i escrit amb Domenico Guglielmini, Della natura de' fiumi - Nuova edizione con le annotazioni di Eustachio Manfredi (Bologna, 1739) que agrupa els seus treballs sobre hidràulica
  • Replica de' bolognesi ad alcune considerazioni de' sig.ri ferraresi nella materia delle acque, 1717
    Replica de' bolognesi ad alcune considerazioni de' sig.ri ferraresi nella materia delle acque, 1717
  • Compendio et esame del libro pubblicato in Modena col titolo Effetti dannosi che produrrà il Reno se sia messo in Po' di Lombardia, 1718
    Compendio et esame del libro pubblicato in Modena col titolo Effetti dannosi che produrrà il Reno se sia messo in Po' di Lombardia, 1718
  • Domenico Guglielmini, Della natura de’ fiumi, trattato fisico-matematico. Nuova edizione con le annotazioni di Eustachio Manfredi, 1739
    Domenico Guglielmini, Della natura de’ fiumi, trattato fisico-matematico. Nuova edizione con le annotazioni di Eustachio Manfredi, 1739

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Baldini, Dizionario Biografico degli Italiani.
  2. ↑ 2,0 2,1 Conrieri, pàgina 337.
  3. ↑ Gualandi & Bònoli, pàgina 159.
  4. ↑ Bònoli (1997), pàgina 766.

Bibliografia

  • Bònoli, Fabrizio «L'astronomia a Bologna e il Catalogo del Museo della Specola» (en (italià)). Memorie della Società Astronomia Italiana, Vol. 68, 1997, pàg. 761-769. ISSN: 1824-016X.
  • Bònoli, Fabrizio. «Manfredi, Eustachio». A: Thomas Hockey (ed.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Springer, 2007, p. 733-735. ISBN 978-0-387-31022-0. 
  • Conrieri, Davide. Novelle italiane. Il Seicento. Il Settecento (en (italià)). Garzanti Editore, 1982. ISBN 88-488-0049-1. 
  • Gualandi, Andrea; Bònoli, Fabrizio «The Search for Stellar Parallaxes and the Discovery of the Aberration of Light: The Observational Proofs of the Earth's Revolution, Eustachio Manfredi, and the "Bologna Case"» (en (anglès)). Journal for the History of Astronomy, Vol. 40, Num. 2, 2009, pàg. 155-172. ISSN: 0021-8286.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Eustachio Manfredi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • «Manfredi, Eustachio»., The Galileo Project, Richard Westfall.
  • Baldini, Ugo. «Manfredi, Eustachio», 2007., Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 68
Registres d'autoritat