Distribució de Lévy

Funcions de densitat per diferents valors de c

En teoria i estadística de probabilitats, la distribució de Lévy, anomenada després de Paul Lévy, és una distribució de probabilitat contínua per a una variable aleatòria no negativa. En espectroscòpia, aquesta distribució, amb la freqüència com a variable dependent, es coneix com a perfil de van der Waals. És un cas especial de la distribució gamma inversa. És una distribució estable.[1]

La funció de densitat de probabilitat de la distribució de Lévy sobre el domini x μ {\displaystyle x\geq \mu } és

f ( x ; μ , c ) = c 2 π     e c 2 ( x μ ) ( x μ ) 3 / 2 {\displaystyle f(x;\mu ,c)={\sqrt {\frac {c}{2\pi }}}~~{\frac {e^{-{\frac {c}{2(x-\mu )}}}}{(x-\mu )^{3/2}}}}

Funcions de distribació per diferents valors de c

on μ {\displaystyle \mu } és el paràmetre d'ubicació i c {\displaystyle c} és el paràmetre d'escala. La funció de distribució acumulada és [2]

F ( x ; μ , c ) = erfc ( c 2 ( x μ ) ) = 2 2 Φ ( c ( x μ ) ) {\displaystyle F(x;\mu ,c)={\textrm {erfc}}\left({\sqrt {\frac {c}{2(x-\mu )}}}\right)=2-2\Phi \left({\sqrt {\frac {c}{(x-\mu )}}}\right)}

on erfc ( z ) {\displaystyle {\textrm {erfc}}(z)} és la funció d'error complementària i Φ ( x ) {\displaystyle \Phi (x)} és la funció de Laplace (CDF de la distribució normal estàndard). El paràmetre de canvi μ {\displaystyle \mu } té l'efecte de desplaçar una quantitat la corba cap a la dreta μ {\displaystyle \mu } , i canviant el suport a l'interval [ μ {\displaystyle \mu } , {\displaystyle \infty } ). Com totes les distribucions estables, la distribució de Levy té una forma estàndard f(x;0,1) que té la propietat següent: [3]

f ( x ; μ , c ) d x = f ( y ; 0 , 1 ) d y {\displaystyle f(x;\mu ,c)dx=f(y;0,1)dy\,}

on y es defineix com

y = x μ c {\displaystyle y={\frac {x-\mu }{c}}\,}

La funció característica de la distribució de Lévy ve donada per

φ ( t ; μ , c ) = e i μ t 2 i c t . {\displaystyle \varphi (t;\mu ,c)=e^{i\mu t-{\sqrt {-2ict}}}.} [4]

Aplicacions

  • La freqüència de les inversions geomagnètiques sembla seguir una distribució de Lévy.
  • El temps de colpejar un sol punt, a distància α {\displaystyle \alpha } des del punt de partida, pel moviment brownià té la distribució de Lévy amb c = α 2 {\displaystyle c=\alpha ^{2}} . (Per a un moviment brownià amb deriva, aquest temps pot seguir una distribució gaussiana inversa, que té com a límit la distribució de Lévy.)
  • La longitud del camí seguit per un fotó en un medi tèrbol segueix la distribució de Lévy.[5]
  • Un procés de Cauchy es pot definir com un moviment brownià subordinat a un procés associat a una distribució de Lévy.[6]

Referències

  1. «5.16: The Lévy Distribution» (en anglès). https://stats.libretexts.org,+05-05-2020.+[Consulta: 16 abril 2023].
  2. «Lévy Distribution - an overview | ScienceDirect Topics» (en anglès). https://www.sciencedirect.com.+[Consulta: 16 abril 2023].
  3. Weisstein, Eric W. «Lévy Distribution» (en anglès). https://mathworld.wolfram.com.+[Consulta: 16 abril 2023].
  4. «Levy Distribution - an overview | ScienceDirect Topics» (en anglès). https://www.sciencedirect.com.+[Consulta: 16 abril 2023].
  5. Rogers, Geoffrey L. Journal of the Optical Society of America A, 25, 11, 2008, pàg. 2879–2883. Bibcode: 2008JOSAA..25.2879R. DOI: 10.1364/josaa.25.002879. PMID: 18978870.
  6. Applebaum, D.. «Lectures on Lévy processes and Stochastic calculus, Braunschweig; Lecture 2: Lévy processes» (en anglès) p. 37–53. University of Sheffield.