Constel·lació del Cranc

Cranc
Nom en llatí	Cancer
Abreviatura	Cnc
Genitiu	Cancri
Simbologia	el Cranc
Ascensió recta	9
Declinació	+20
Àrea	506 graus quadrats Posició 31
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	0
Estel més brillant	(β Cnc) (3,5m)
Meteors	Delta Càncrides
Limita amb	Linx Bessons Ca Menor Hidra Lleó Lleó Menor (cantonada)
Visible a latituds entre +90° i −60°. Durant el mes de març a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Cranc (Cancer),^[1] de símbol ♋), és una de les 88 constel·lacions modernes i una de les dotze constel·lacions del zodíac. Càncer és petita i tènue, i a molts no els sembla un cranc.

Destaca una de les seves estrelles, la 55, perquè té 5 planetes orbitant al seu voltant, un dels sistemes més nombrosos descoberts fora del sistema solar.

Es troba entre les constel·lacions de Bessons a l'Est, Linx al Nord i les constel·lacions de Ca Menor i Hydra al Sud.

La constel·lació també dona el seu nom al Tròpic de Càncer

Mitologia

En la mitologia grega, i posteriorment en la romana, el cranc és un personatge menor en un dels treballs d'Hèracles (el nom grec d'Hèrcules). Mentre Hèracles lluitava contra el monstre de múltiples caps anomenat l'Hidra al pantà prop de Lerna, el cranc emergí del pantà i atacà Hèracles mossegant-lo a un peu. Hèracles, enfurismat, trepitjà el cranc, aixafant-lo. Per aquesta modesta contribució a la història, se'ns diu que la deessa Hera, l'enemiga d'Hèracles, posà el cranc entre les estrelles del zodíac. El seu nom en grec era Καρκίνος Karkinos, o Carcinus en la transliteració llatina.^[2] En català és Carcinos.

A la Xina, les quatre estrelles que envolten el cúmul obert del Pessebre o M44 (Delta, Gamma, Eta i Theta Cancri) eren conegudes com a Gui, literalment 'Fantasmes', referint-se als esperits dels difunts. La 23a mansió lunar xinesa es deia Gui en honor a aquest asterisme. El mateix cúmul del Pessebre era anomenat Jishi, un grup de cossos. Aquest cúmul i les seves quatre estrelles circumdants eren a vegades vistes com un fantasma transportat en una cadira de mà; per tant, aquest quadrilàter també rebia el nom alternatiu de Yugui, Carro Fantasma.^[2]

Al nord de Gui hi havia un altre quadrilàter d'estrelles formant una figura anomenada Guan, un foc de balisa en una torre de vigilància; no obstant això, les fonts discrepen sobre quines quatre estrelles hi estaven implicades i, de fet, els mateixos xinesos probablement usaven diferents estrelles en diferents moments. La versió més comuna situa Guan a la zona al voltant de Chi Cancri, mentre que una altra afavoreix la regió d'Iota Cancri. Una cadena de quatre estrelles que travessava a Càncer des de Canis Minor es deia Shuiwei, 'nivell d'aigua'.^[2]

Objectes destacats

Càncer no té estrelles brillants. α Cancri només té magnitud 4,2. Càncer és coneguda entre els aficionats a l'astronomia com la constel·lació en la qual es troba Praesepe (M44), també coneguda com 'El pessebre' ', un cúmul obert que conté també l'estrella ε Cancri i que pot observar-se amb uns simples prismàtics. El Pessebre abasta més d'un grau quadrat sent observable a simple vista com una llum difusa; situat dins del Pessebre -encara que molt lluny darrere del mateix-, hi ha un grup de galàxies pertanyent al cúmul de Coma-Virgo que només són visibles amb telescopis de potència mitjana. Altres objectes del cel profund que es troben en Càncer són M67, un cúmul obert conegut des de molt antic i molt vell, i NGC 2775, una galàxia espiral de magnitud 11,3. En una nit clara la constel·lació conté prop de 50 estrelles visibles a simple vista.

Estrelles principals

• α Cancri (Acubens), estrella blanca de magnitud 4,26 és només la quarta més brillant de la constel·lació.
• β Cancri (Altarf), la més brillant de la constel·lació amb magnitud 3,53 és una gegant taronja a 290 any llum de distància.
• ζ Cancri (Tegmen o Tegmine), sistema estel·lar compost per dues estrelles binàries separades 5,06 segons d'arc. En total conté almenys quatre estrelles.
• ι Cancri, binaria visual els components del qual, separats 30,6 segons d'arc, es poden resoldre amb un petit telescopi.
• κ Cancri, sistema doble format per una estrella blanc-blavosa variable Alpha2 Canum Venaticorum i una estrella blanca.
• 55 Cancri (ρ¹ Cancri), estrella binària el component principal de la qual és una nana groga amb un sistema planetari amb cinc planetes.
• X Cancri, estrella de carboni de magnitud 6,28.
• DX Cancri, estrella fulgurant a només 11,82 anys llum de la Terra.

Acubens – α Cancri (Alpha Cancri)

Acubens, Alpha Cancri, és només la quarta estrella més brillant de Càncer. La seva magnitud aparent varia entre 4,20 i 4,27. A vegades també es coneix com a Al Zubanah o Sertan. El nom Al Zubanah prové de l'àrab az-zubānah, que significa “urpes”, mentre que Sertan deriva de saraţān, que significa “el cranc”. Alpha Cancri és un sistema estel·lar múltiple situat aproximadament a 174 anys llum de la Terra. El component més brillant, Alpha Cancri A, és un nan blanc de la seqüència principal de tipus espectral A. L'estrella té un company de magnitud onzena, Alpha Cancri B. Es sospita que l'estrella més brillant del sistema és en realitat un binari molt proper, format per dues estrelles separades per 0,1 segons d'arc. Acubens pertany a la classe espectral A5m i té una lluminositat 23 vegades superior a la del Sol. L'estrella es troba prop de l'eclíptica i pot ser oculta per la Lluna i, rarament, per planetes.

Tarf – β Cancri (Beta Cancri)

Tarf o beta Cancri és l'estrella més brillant de la constel·lació, amb una magnitud aparent de 3,5. És una estrella binària formada per un gegant taronja de tipus K i un company de magnitud catorzena a 29 segons d'arc de distància. Beta Cancri està a aproximadament 290 anys llum. El nom tradicional de l'estrella, Al Tarf (o simplement Tarf), es creu que deriva de l'àrab aṭ-ṭarf, que significa “l'ull”, o aṭ-ṭarfah, que significa “la mirada (del Lleó)”.

Asellus Australis – δ Cancri (Delta Cancri)

Delta del Cranc és un gegant taronja amb una magnitud aparent de 3,94. Està a 180 anys llum de distància. És la segona estrella més brillant de Càncer i marca la ubicació de Praesepe (Messier 44), el famós cúmul obert, també conegut com el cúmul de les Abelles. L'estrella també és notable pel seu nom menys conegut, Arkushanangarushashutu, que és el més llarg de tots els noms d'estrelles coneguts. Significa “l'estrella sud-est en el Cranc” en babiloni antic. El nom més utilitzat, Asellus Australis, significa “poltre d'ase del sud” en llatí. Delta Cancri també es troba prop de l'eclíptica i pot ser oculta per la Lluna i, encara que rarament, per planetes.

Asellus Borealis – γ Cancri (Gamma Cancri)

Gamma Cancri és un subgegant blanc de tipus A situat aproximadament a 158 anys llum de distància. Té una magnitud aparent de 4,66. El nom tradicional de l'estrella, Asellus Borealis, significa “poltre d'ase del nord”. Com Alpha i Delta Cancri, Gamma Cancri també es troba prop de l'eclíptica i pot ser oculta. Delta i Gamma Cancri, l'ase del sud i del nord, estan usualment associats amb un antic mite grec. Eratòstenes va escriure que, en la guerra entre els déus i els Gegants que va venir després de la lluita amb els Titans, els déus Hefest, Dionís i altres van muntar en ases per anar a la batalla. Els Gegants, que mai havien sentit bramar un ase, van pensar que els ases eren monstres i van fugir. Dionís va col·locar posteriorment els ases al cel per commemorar l'esdeveniment. Els va posar al costat d'un cúmul estel·lar que els grecs anomenaven la Mànega (Phatne). El cúmul és ara conegut com a Praesepe o, més popularment, el Cúmul de les Abelles. (En llatí, praesepe pot significar tant “rusc” com “mànega”).

55 Cancri

55 Cancri és una estrella doble que consisteix en un nan groc de la seqüència principal de la classe espectral G8V i un nan vermell de magnitud 13 que només es pot veure a través d'un telescopi. El sistema està aproximadament a 41 anys llum de distància. 55 Cancri és notable perquè, a partir de 2010, els astrònoms han confirmat cinc planetes extrasolars que orbiten l'estrella principal del sistema, 55 Cancri A. Aquest és un dels quatre sistemes planetaris coneguts que tenen almenys cinc planetes. (Els altres són el nostre sistema solar, Gliese 581 a la constel·lació de Lliura i HD 10180 a l'Hidra). Es creu que el planeta més proper a l'estrella és un planeta terrestre amb una massa similar a la de Neptú, mentre que els planetes més externs es creu que són planetes jovians, amb masses comparables a la de Júpiter.

Tegmine – ζ Cancri (Zeta Cancri)

Zeta del Cranc és un sistema estel·lar múltiple situat aproximadament a 83,4 anys llum de la Terra. Conté almenys quatre estrelles. El seu nom tradicional, Tegmine, significa “la closca del cranc”. El sistema té una magnitud aparent de 4,67. Zeta Cancri està compost per dues estrelles binàries, Zeta-1 Cancri i Zeta-2 Cancri, separades per 5,06 segons d'arc. La primera parella, Zeta Cancri A i Zeta Cancri B, consisteix en nans groc-blanc de la seqüència principal de tipus F. Estan separats per 1 segon d'arc al cel. La segona parella, Zeta Cancri C i Zeta Cancri D, consisteix en una estrella groga de tipus G i un nan vermell de magnitud 10 separats per només 0,3 segons d'arc. Tenen un període orbital de 17 anys.

λ Cancri (Lambda Cancri)

Lambda del Cranc és un nan blau-blanc de la seqüència principal de tipus B, situat aproximadament a 419 anys llum de distància. Té una magnitud aparent de 5,92.

ξ Cancri (Xi Cancri)

Xi Cancri és una estrella binària espectroscòpica situada a aproximadament 381 anys llum de distància. A vegades també es coneix com a Nahn. El sistema Xi Cancri consisteix en Xi Cancri A, un gegant groc de tipus G amb una magnitud de 5,16, i Xi Cancri B, un company situat a només 0,1 segons d'arc de distància. Les estrelles tenen un període orbital de 4,66 anys.

Referències

Vegeu també

• Llista d'estrelles per constel·lació

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Objectes d'observació interessants a Cáncer. Arxivat 2005-05-22 a Wayback Machine. (castellà)
• Informació i característiques del signe Càncer (Astrología) Arxivat 2008-07-30 a Wayback Machine. (castellà)

Coordenades: 09^h 00^m 00^s; +20° 00′ 00″