Carl Marstrander

Infotaula de personaCarl Marstrander

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 novembre 1883 Modifica el valor a Wikidata
Kristiansand (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1965 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Oslo (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oslo Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1963)  Medalla Gunnerus
  • (1930)  Premi Fridtjof Nansen a la recerca en categoria de filosofia i història Modifica el valor a Wikidata

Carl Johan Sverdrup Marstrander (Kristiansand, 26 de novembre de 1883 - Oslo, 23 de desembre de 1965) fou un lingüista noruec, conegut pel seu treball sobre el gaèlic irlandès.[1] La sev obra, escrita majoritàriament en noruec sobre els components cèltics i nòrdics en la cultura de Noruega, són considerats força importants per a la Noruega moderna.[2]

Biografia

Estudià amb Sophus Bugge i Alf Torp, i des de 1907 va passar un temps a Irlanda estudiant l'An Blascaod Mór amb Tomás Ó Criomhthain,[3][4] i després ensenyà a l'Escola d'Ensenyament Irlandès en 1910. De 1913 a 1954 fou professor de llengües cèltiques a la Universitat d'Oslo.[1] Durant l'ocupació de Noruega pel Tercer Reich fou empresonat moltes vegades.[5] Va influir en lingüistes posteriors com Alf Sommerfelt i Carl Borgstrøm.[6]

Treball acadèmic

En 1913 començà la publicació del gran projecte històric Diccionari de la Llengua Irlandesa.[7] També és conegut pels seus escrits sobre història de l'Illa de Man,[8] i per assegurar el reconeixement i suport de l'historiador manx J. J. Kneen.[9] Fou el pioner en registrar sons en llengua manx quan encara vivien els parlants nadius de la llengua.[10][11]

També va teoritzar sobre l'origen italià septentrional o etrusc de les runes. Tanmateix, aquestes teories es basaven parcialment en un objecte que posteriorment resultà ser una falsificació.[12][13]

Obres

  • Miscellany presented to Kuno Meyer. By some of his friends and pupils on the occasion of his appointment to the chair of Celtic philology in the Univ. of Berlin (Hersg.) mit Osborn Joseph Bergin (Halle/S., Niemeyer, 1912)
  • Bidrag til det norske sprogs historie i Irland (Kristiania, Skrifter utgitt av Videnskapsselskapet i Kristiania Hist.-Filo. Kl. 5, 1915)
  • Caractere indo-europeen de la langue hittite (Kristiania, Skrifter utgitt av Videnskapsselskapet i Kristiania. II. Hist.-Filos. Kl. 2, 1918)
  • De nordiske runeinnskrifter i eldre alfabet. Skrift og sprik i folkevandringstiden. I. Danske og svenske innskrifter (1952, Sonderdruck aus Zeitschrift: Viking 16 (1953), S. 1–277)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 [enllaç sense format] http://www.ub.uio.no/uhs/ombibl/sophus/utstilling/keltisk.html#cjsm Arxivat 2008-10-30 a Wayback Machine.
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.donhead.com/new_introductions_and_reviews/heritage_identity_introduction.htm Arxivat 2008-07-24 a Wayback Machine.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://irishislands.info/blaskets.html
  4. ↑ Diarmuid Ó Giolláin, Locating Irish Folklore: Tradition, Modernity, Identity (2000), pp. 125.
  5. ↑ [enllaç sense format] http://shapelessandconfusingmonstrosity.blogspot.com/2008/04/55-story-of-two-grammarians.html
  6. ↑ Oskar Bandle, Kurt Braunmüller. The Nordic Languages: an international handbook of the history of the North Germanic languages (2002), p. 130.
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.dil.ie/about.asp Arxivat 2008-09-25 a Wayback Machine.
  8. ↑ Professor Marstrander's contribution to Manx History
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.isle-of-man.com/manxnotebook/people/antiqarn/jjkneen.htm
  10. ↑ [enllaç sense format] http://www.gov.im/mnh/heritage/museums/cregneashvillage.xml
  11. ↑ [enllaç sense format] http://www.isle-of-man.com/manxnotebook/history/manks/mx1950.htm
  12. ↑ [enllaç sense format] http://www.english.uga.edu/~mathelie/mathiii1.html Arxivat 2008-10-04 a Wayback Machine.
  13. ↑ [enllaç sense format] http://www.runewebvitki.com/Rune%20Lore.htm Arxivat 2008-10-04 a Wayback Machine.
Registres d'autoritat