Bressui

Bressui

Localització
42° 24′ 29″ N, 1° 07′ 26″ E / 42.40806°N,1.12385°E / 42.40806; 1.12385
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Sort
Població humana
Població	19 (2023)
Geografia
Altitud	844,4 m
Dades històriques
Dia festiu	festa patronal (16 de juliol)
Codi INE	25209000400
Codi IDESCAT	2520940004300

Bressui és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formava part del terme primigeni de Sort.

El poble és al nord-oest del seu actual cap municipal, Sort, molt a prop, a l'esquerra de la Llau de Baradella i a l'extrem meridional de les Costes de Sant Joan.

Etimologia

Segons Joan Coromines,^[1] Bressui és un topònim que podria ser preromà (-ui/-oi és un sufix toponímic d'aquell origen, molt comú a la toponímia pirinenca), però que l'eminent filòleg es decanta per interpretar com un nom personal germànic, Bergsind, transposat a Berksind, més tard a Breksind d'on, amb l'afegitó -ui, la forma actual.

Geografia

El poble de Bressui

Bressui està situat en un suau coster, força pla, amb les cases disposades d'una manera irregular, sense formar un poble compacte ni carrers urbanitzats. L'església de Sant Miquel i el cementiri parroquial són a l'extrem meridional del veïnat.

Cases del poble^[2]

Història

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Bressuy declara^[3] 4 focs laics (uns 20 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico...^[4] a Bressui (Bresuy). El defineix com un llogaret adscrit a Sort, situat en el vessant d'una elevada muntanya, a la dreta de la Noguera Pallaresa, combatut pels vents del nord i del sud, amb clima temperat i sa. Formaven el poble 3 cases i l'església, que depenia de la d'Enviny. El territori era montuós, amb terres de qualitat mitjana. S'hi produïa blat, ordi, sègol, moltes nous i poca fruita. De bestiar, hi havia sobretot vaques i mules, i de cacera, conills, perdius i llebres. L'única indústria existent era la cria, venda i exportació de bestiar. La població i la riquesa, eren computats conjuntament amb Sort.

Segons Ceferí Rocafort,^[5] Bressui comptava a començament del segle XX amb 10 edificis i 32 habitants.

Demografia^[6]

Referències

Bibliografia

• Coromines, Joan. «Beranui/Bernui». A: Onomasticon cataloniae. III Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-902-0. 
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
• Rocafort, Ceferí. «Provincia de Lleyda». A: Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martín, 1918. ISBN No en té. 

Vegeu també

• Santa Anna de Sort

Enllaços externs

• Bressui en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya