Beguinatge de Bruges

Imatge
Dues monges benedictines s'encaminen cap a l'església (Bruges)
Nom en la llengua original(nl) Ten Wijngaerde Modifica el valor a WikidataDadesTipusAbadia i Beguines Modifica el valor a WikidataPart deBeguinatges flamencs Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesSuperfície0,55 ha Modifica el valor a WikidataPatrimoni
  • Fundats al segle xiii són conjunts de cases, esglésies, dependències i zones verdes organitzades en un tramat urbà o rural.
  • Estil arquitectònics típic de Flandes
Localització geogràficaEntitat territorial administrativaBruges (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 12′ N, 3° 13′ E / 51.2°N,3.22°E / 51.2; 3.22
Lloc component de Patrimoni de la HumanitatData1998 (22a Sessió)Identificador855-012 Plànol

Interior de l'església
ActivitatReligiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

El beguinatge de Bruges és una comunitat de beguines fundada el 1245 per Margarida de Constantinoble, comtessa de Flandes, a Bruges (Flandes). Ha acollit beguines fins al 1928, però actualment són germanes benedictines les que viuen a la comunitat. Els beguinatges flamencs estan inscrits en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1998.[1]

Les petites cases nòrdiques i blanques envolten un jardí amb arbres. Les cases, amb el seu jardinet, tenen entre un i cinc segles. Era un veritable poble a la ciutat, amb la seva església. La comunitat de beguines es tancava quan queia la nit. Les dones hi vivien en comunitat sense pronunciar tanmateix els estrictes vots monàstics. Eren, així, lliures de tornar a la seva vida anterior.

Les beguines sabien llegir i escriure, i les seves pràctiques no eren apreciades per les autoritats eclesials. Des de la fi del segle xiii, les beguines es convertiren en sospitoses i la seva relació directa amb Déu qüestionava la utilitat del clergat i dels sagraments.

Referències

  1. ↑ Centre, UNESCO World Heritage. «Flemish Béguinages» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 31 desembre 2020].