Alessandro D'Alatri

Infotaula de personaAlessandro D'Alatri

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 febrer 1955 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 2023 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Activitat
Ocupacióactor, guionista, director de cinema, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • (1991) Americano rosso
  • (1994) No Skin (en) Tradueix
  • (2002) Casomai (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webalessandrodalatri.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0194920 Allocine: 18533 Allmovie: p16418 TMDB.org: 132840 Modifica el valor a Wikidata

Alessandro D'Alatri (24 de febrer de 1955 - 3 de maig de 2023) va ser un director de cinema, guionista i actor italià. Va començar una carrera com a actor, i més tard es va inscriure a una carrera d'èxit com a director de cinema i televisió.

Vida i carrera

Nascut a Roma, d'adolescent D'Alatri va ser actiu com a actor teatral i de cinema i va treballar amb Luchino Visconti, Giorgio Strehler i Vittorio De Sica entre d'altres.[1][2] A la dècada de 1970 va decidir centrar-se en la direcció i, després d'un llarg aprenentatge com a director d'anuncis,[1] inclou un premi al millor director d'AD al Festival Internacional de Creativitat Cannes Lions de 1987,[2] l'any 1991 va dirigir el seu primer llargmetratge, Americano rosso, pel qual va guanyar el David di Donatello al millor director novell.[1][3] La seva següent pel·lícula, Senza pelle va ser un èxit de crítica i comercial,[1] i va rebre un David di Donatello, un Nastro d'Argento i un Ciak d'oro al millor guió.[3] La seva pel·lícula de 1998 I giardini dell'Eden, una història apòcrifa de Jesús, es va presentar a la competició principal de la 59a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[3]

En els seus últims anys, D'Alatri es va centrar principalment en la televisió, dirigint algunes sèries de televisió d'èxit com I bastardi di Pizzofalcone i Un professore, ambdues protagonitzades per Alessandro Gassmann.[4][5] També va dirigir diversos vídeos musicals per a artistes notables com Elisa, Laura Pausini, Renato Zero i Negramaro.[5] D'Alatri va morir el 3 de maig de 2023, als 68 anys.[4][5]

Filmografia

Cinema

  • Americano rosso (1991)
  • Senza pelle (1994)
  • Il prezzo dell'innocenza - documentario (1996)
  • I giardini dell'Eden (1998)
  • Casomai (2002)
  • La febbre (2005)
  • Commediasexi (2006)
  • Sul mare (2010)
  • The Startup (2017)

Televisió

  • Ritratti d'autore - sèrie de televisió, 1 episodi (1996)
  • Alfabeto italiano - sèrie de televisió, 1 episodi (1998)
  • La scuola della notte - telefilm (2017)
  • La legge del numero uno - ftelefilm (2017)
  • In punta di piedi - telefilm (2018)
  • I bastardi di Pizzofalcone - sèrie de televisió, 6 episodia (2018)
  • Il commissario Ricciardi - sèrie de televisió, 6 episodia (2021)
  • Un professore - sèrie de televisió, 12 episodia (2021)

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Roberto Poppi. I registi: dal 1930 ai giorni nostri. Gremese Editore, 2002, 2002. ISBN 8884401712. 
  2. 2,0 2,1 «E' italiano, 32 anni il miglior regista di spot dell'anno». La Repubblica, 03-07-1987.
  3. 3,0 3,1 3,2 Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998, 1998. ISBN 8877422211. 
  4. 4,0 4,1 «Addio ad Alessandro D'Alatri, regista di Casomai e Un professore» (en italià). Vanity Fair Italia, 03-05-2023.
  5. 5,0 5,1 5,2 «È morto il regista Alessandro D’Alatri» (en italià). Rolling Stone Italia, 03-05-2023.

Enllaços externs

  • Alessandro D'Alatri - Lloc web oficial
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Luciano Manuzzi (1982)
  • Francesco Laudadio (1983)
  • Roberto Russo (1984)
  • Luciano De Crescenzo (1985)
  • Enrico Montesano (1986)
  • Giorgio Treves (1987)
  • Daniele Luchetti (1988)
  • Francesca Archibugi (1989)
  • Ricky Tognazzi (1990)
  • Alessandro D'Alatri i Sergio Rubini (1991)
  • Massimo Scaglione i Maurizio Zaccaro (1992)
  • Mario Martone (1993)
  • Simona Izzo, Francesco Ranieri Martinotti i Leone Pompucci (1994)
  • Paolo Virzì (1995)
  • Mimmo Calopresti i Stefano Incerti (1996)
  • Fulvio Ottaviano (1997)
  • Roberta Torre (1998)
  • Luciano Ligabue (1999)
  • Alessandro Piva (2000)
  • Alex Infascelli (2001)
  • Marco Ponti (2002)
  • Daniele Vicari (2003)
  • Salvatore Mereu (2004)
  • Saverio Costanzo (2005)
  • Fausto Brizzi (2006)
  • Kim Rossi Stuart (2007)
  • Andrea Molaioli (2008)
  • Gianni Di Gregorio (2009)
  • Valerio Mieli (2010)
  • Rocco Papaleo (2011)
  • Francesco Bruni (2012)
  • Leonardo Di Costanzo (2013)
  • Pierfrancesco Diliberto (2014)
  • Edoardo Falcone (2015)
  • Gabriele Mainetti (2016)
  • Marco Danieli (2017)
  • Donato Carrisi (2018)
  • Alessio Cremonini (2019)
  • Phaim Bhuiyan (2020)
  • Pietro Castellitto (2021)
  • Laura Samani (2022)
Registres d'autoritat